Jorge Mario Bergoglio (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936 – Roma, 21 d’abril de 2025), conegut com a papa Francesc en honor a Francesc d’Assís, ha mort a 88 anys a Roma. El Papa feia setmanes que lluitava contra una infecció respiratòria i una pneumònia bilateral i que van fer que el cap de l’Església catòlica requerís ser hospitalitzat a l’Hospital Universitari Agostino Gemelli des del passat 14 de febrer. Francesc ha dirigit l’Església catòlica durant més de 10 anys (des del 2013 quan va substituir Benet XVI) i és la primera mort d’un Summe Pontífex en actiu des de la mort de Joan Pau II.
Nascut al barri de Flores de Buenos Aires, el papa Francesc va ser el menor de cinc fills provinents d’una família d’immigrants italians que es van desplaçar fins a l’argentina l’any 1928. Fill d’un empleat ferroviari i una mestressa de casa la vida de Bergoglio i el seu mandat papal han estat molt marcats per un caràcter progressista i ‘aperturisme’ dins de l’Església catòlica en aspectes com el suïcidi, l’homosexualitat o els conflictes armats (especialment a Gaza i Ucraïna). La seva arribada a la Santa Seu va suposar una fita històrica, ja que es va convertir en el primer Sant Pare de l’ordre dels Jesuïtes, el primer de procedència hispanoamericana o americana en general, i el primer papa de parla castellana.
Darrera intervenció pública
El cap de l’Església catòlica va fer una darrera intervenció davant els fidels el passat diumenge des de la Basílica de Sant Pere, al Vaticà. Francesc va impartir la benedicció urbi et orbi als assistents per la pasqua, i va fer una crida a la pau i el desarmament, especialment significativa enmig d’una nova cursa militar entre les principals potències globals. En concret, va reclamar l’aturada de les hostilitats d’Israel contra la població palestina, així com va alertar d’un “creixent clima d’antisemitisme” arran de la guerra a l’Orient Mitjà. També va alertar els governants dels perills del seu discurs bèl·lic: “La pau no és possible sense un veritable desarmament. L’exigència que cada poble té de proveir la seva pròpia defensa no pot transformar-se en una cursa general al rearmament”, argumentava el pontífex.
Abans de la intervenció des de Sant Pere, Francesc va mantenir una breu trobada amb el vicepresident dels Estats Units, JD Vance, que les autoritats vaticanes van definir com un “col·loqui cordial”. Vance, catòlic convers -es va adherir a l’Església romana el 2019- va trobar-se amb el Papa després d’haver mantingut una reunió amb el secretari d’Estat del Vaticà, el cardinal Pietro Parolin, i el secretari de Relacions amb els Estats i els Organismes Internacionals del petit país, l’arquebisbe Paul Gallagher. La Santa Seu ha estat veladament crítica amb la política internacional del president nord-americà, Donald Trump, i el mateix Parolin va declarar al mitjà italià La Reppublica que l’aproximació de la nova Casa Blanca és “molt diferent” de la que voldrien trobar, especialment en qüestions com la immigració.
Una vida lligada a l’Església catòlica
El que molts anys després seria el papa Francesc ja va patir una greu infecció respiratòria quan tenia 17 anys, un problema de salut que va causar que li extirpessin una part del pulmó. Quatre anys més tard (1957) Francesc va decidir començar la vida com a sacerdot i es va llicenciar en humanitats i filosofia i teologia. No va ser fins al 1969 que Francesc va ser ordenat sacerdot per part de l’arquebisbe emèrit de Córdoba (Argentina). Des d’aquell moment Francesc va desenvolupar una important activitat eclesiàstica fins i tot durant la dictadura militar argentina (1976-1983). Precisament durant aquesta època es va acusar Francesc de ser còmplice del segrest dels sacerdots jesuïtes Orlando Yorio i Francisco Jalics l’any 1976, el 2013, però, el Premi Nobel de la Pau, Adolfo Pérez Esquivel, va publicar un llibre en el qual es relata que Francesc va ajudar a fugir o amagar opositors de la dictadura militar argentina. L’any 1992 va tornar a fer un pas més dins de l’Església catòlica i va ser ordenat bisbe d’Oca, càrrec que va ostentar fins al 1997 quan va ser nomenat arquebisbe de Buenos Aires.
Va ser el 2013, després que Benet XVIII dimitís del càrrec per la seva avançada edat, quan durant el segon dia del conclave del 2013 va ser escollit papa a les 16:09, suposant un fet històric dintre de la Santa Mare Església.
Seu vacant i l’enterrament de Francesc
La mort de Francesc suposa que l’Església catòlica entra de ple en el període de seu vacant, el temps que transcorre entre la mort o destitució del Sant Pare i l’elecció d’un nou papa, un tram en el qual ningú assumeix les funcions del Sant Pare i cessen tots els “ministres” del Vaticà. El cardenal camarlenc convocarà els cardenals per al conclave per a l’elecció del nou pontífex. El dia assenyalat pel cardenal camarlenc comença el conclave i sol ser entre els 15 i 20 dies després de la mort del papa, tot i que pot variar en funció de la proximitat de Roma de tots els cardenals. El Camarlenc Kevin Joseph Farrell (Dublín, 2 de setembre de 1947) qui s’encarregarà de constatar la mort del Summe Pontífex i segellar la càmera i l’estudi del pontífex.
En el cas de Francesc, el Sant Pare va deixar per escrit com havia de ser el seu enterrament. Concretament, Francisco ha assenyalat que el seu cos no s’exposi cadafal a la basílica de Sant Pere, sinó en un taüt obert, de fusta amb l’interior de zinc i que ja no serà triple com abans, eliminant així la tradició de dipositar els papes en tres taüts de xiprer, plom i roure. No és l’única ‘tradició papal’ que Francesc ha eliminat, ja que no se celebrarà la vetlla “privada” per a alts càrrecs eclesiàstics abans de l’exposició pública. Francesc ha assenyalat que les seves restes han de ser exposades en un fèretre obert i que es tanqui la vigília de la missa exequial. A més, Francesc també ha deixat per escrit que ha de ser sepultat a Santa Maria La Major i no a la cripta vaticana.
