Aquest dissabte ha tingut lloc l’últim adeu a Francesc, un papa que va tenir un “compromís incansable amb la pau” al llarg del seu pontificat, tal com ha assenyalat el cardenal Giovanni Battista Re. Battista també ha assenyalat que “el fil conductor” de la missió de Francesc va ser de treballar per una Església “amb les portes obertes a tothom”.
El funeral del papa Francesc ha omplert de gom a gom la plaça de Sant Pere del Vaticà, amb més de 150.000 persones assistint a l’esdeveniment, segons el Vaticà.
El cardenal Battista Re també ha destacat que el papa Francesc “va alçar la seva veu, incessantment, implorant la pau i convidant a la sensatesa i a la negociació”. Francesc sempre es va mostrar contrari a la guerra, assegurant que era “una derrota dolorosa i tràgica per a tothom”.
L’atenció de Francesc als més pobres i desfavorits
A més, Francesc també va destacar al llarg de la seva vida pels seus gestos a favor dels pobres i els refugiats. En aquest sentit, el seu funeral també ha estat marcat per l’actitud de Francesc, ja que va demanar que un grup d’unes 40 persones pobres, presoners, sense sostres, migrants i transsexuals acompanyessin el fèretre de Francesc.
En aquest sentit, Giovanni Battista Re ha destacat les accions que van diferenciar Francesc en aquests darrers anys: “Va ser una Papa enmig de la gent i és significatiu que el seu primer viatge fos a Lampedusa“, ha comentat el degà del Col·legi Catedralici. “I dels seus 47 viatges apostòlics, quedarà en la història el que va fer el 2021 a l’Iraq, desafiant tots els riscos. Va ser un bàlsam per al poble iraquià”, ha sentenciat Giovanni Batista Re.
Atenció a la presència de líders internacionals
Per altra banda, en aquest funeral també han estat presents més de 150 delegacions amb reis i caps d’Estat de cinc continents. Entre aquests destaca la presència –i la trobada– de Donald Trump i Volodimir Zelenski, a més de Javier Milei, Emmanuel Macron, Georgia Meloni, Ursula von der Leyen, i el Rei Felip VI amb Letícia al seu costat.
A primera fila s’han situat els presidents de l’Argentina, pàtria del Papa, i d’Itàlia, d’on era bisbe. Després s’han col·locat els representants de cases reials i els altres presidents per ordre alfabètic francès. El públic de la plaça de Sant Pere del Vaticà ha aplaudit Zelenski quan ha aparegut a les pantalles gegants instal·lades per seguir les exèquies.
La convocatòria del conclave, el següent pas
Després d’aquest funeral, començaran nous dies de dol durant els quals se celebraran misses solemnes i oracions. Quan hagi passat aquest període, es convocarà el conclave, que ha de començar com a molt 20 dies després de la mort del papa. Es calcula que serà entre el 5 i el 10 de maig.
El Col·legi Cardenalici actual està format per 252 cardenals, dels quals una mica més de la meitat, 135, poden participar en el conclave en ser menors de 80 anys, però dos d’ells no hi seran per raons de salut i la xifra es rebaixarà a 133.
Per a la gran majoria, serà el seu primer conclave: el 80% dels cardenals electors (108) han estat nomenats per Francesc, mentre que a 22 els va nomenar Benet XVI i a 5, Joan Pau II. Per a aquests cinc, els més veterans, aquest serà el seu tercer conclave, després dels de 2005 i 2013. A la Capella Sixtina hi haurà cardenals de 71 països diferents. Els més representats seran Itàlia, amb 17; els Estats Units, amb 10, i el Brasil, amb 7.
El nou papa haurà d’obtenir el suport de dues terceres parts del conclave, és a dir, 91 vots.
