Els membres de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) han acordat que l’organització assumeixi un rol que la converteixi en la supervisadora i coordinadora de l’ajuda i la formació militar per a Ucraïna. Malgrat aquest acord l’OTAN manté diferències entre els seus membre pel que fa al compromís financer del règim de Kíev, un compromís que el secretari general de l’aliança, Jens Stoltenberg, planteja que s’enfili fins als 40.000 milions d’euros per al 2024.
En roda de premsa Stoltenberg ha insistit que malgrat els esforços i ajudes que l’organització està donant a Ucraïna no vol dir que l’aliança atlàntica “participi” en la guerra contra Rússia: “Aquests esforços no converteixen l’OTAN en part del conflicte, però reforçaran el nostre suport a Ucraïna en el seu dret a l’autodefensa”, ha assenyalat Stoltenberg en declaracions recollides per l’ACN. Segons ha explicat el general de l’OTAN les tasques d’entrenament de soldats disposarà de prop de 700 efectius.
El compromís financer que vol l’OTAN per a Ucraïna
Stoltenberg vol que l’ajuda econòmica que l’OTAN ofereix al règim de Kíev sigui de 40.000 milions d’euros l’any, una partida econòmica de la qual els Estats Units n’aportaria la meitat. El secretari general de l’aliança atlàntica defesa que l’ajuda sigui “a llarg termini” per donar “predictibilitat” a Ucraïna. A més, Stoltenberg ha assenyalat que s’aportarà “transparència” sobre les aportacions de cada estat membre de l’OTAN i que serà un “missatge” a Rússia.
Una Rússia que va plantejar un alto el foc a canvi que el règim de Kíev abandonés els territoris en domini de l’exèrcit rus. La proposta de Putin ha fet que Stoltenberg assenyali que no és una proposta per a la pau i que la idea del líder rus no és “de bona fe” i contribueix a “més agressió”.
