Els líders i caps d’estat de la Unió Europea han donat el vistiplau a Ursula von der Leyen per repetir com a presidenta de la Comissió Europea. Ho han fet amb la majoria qualificada necessària després d’una tarda de negociacions en què l’extrema dreta ha atiat la guerra pels alts càrrecs. Els dirigents de la UE també han donat suport al portuguès António Costa com a president del Consell Europeu i a l’estoniana Kaja Kallas com a alta representant. Tot això, amb l’abstenció de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, al nomenament de Von der Leyen i l’oposició als de Costa i Kallas per “incomoditat”.
Pel que fa al primer ministre hongarès, Viktor Orbán, finalment ha votat contra Von der Leyen, s’ha abstingut amb Kallas i ha votat a favor de Costa. Orbán ja havia advertit que es posicionaria en contra de la dirigent alemanya, a qui han culpat de ser “la gran responsable” de “les polítiques fallides” de la UE. De fet, el líder hongarès ha considerat que el pacte pels alts càrrecs és “vergonyós” perquè no ha tingut en compte l’auge de les formacions d’ultradreta en les eleccions.
La resta de 25 estats membres -inclosos la República Txeca i Eslovàquia, que també havien expressat reticències sobre l’acord pels alts càrrecs- finalment han votat a favor del nomenament dels tres dirigents.
Haurà de rebre el vistiplau de l’Eurocambra per ser presidenta
Ara bé, malgrat el resultat favorable de la votació d’aquest dijous, tant Von der Leyen com Kallas encara hauran d’obtenir el suport per majoria absoluta del Parlament Europeu. En el cas de Von der Leyen, els eurodiputats abordaran el seu nomenament durant el ple d’Estrasburg previst pels dies 16 i 19 de juliol. El càrrec de Kallas se sotmetrà a l’opinió de l’Eurocambra en una sessió posterior, quan es constitueixi la següent Comissió Europea.
Meloni s’absté per “incomoditat” i respecte a la seva família política
Meloni s’ha mantingut ferma i no ha votat a favor de Von der Leyen, malgrat que diversos dirigents han intentat seduir-la perquè ho fes. Tanmateix, no ha votat en contra sinó que s’ha abstingut malgrat que l’acord li generava “incomoditat” en les seves pròpies paraules. Meloni havia dit en declaracions prèvies que les tres formacions que havien subscrit el pacte -el Partit Popular Europeu, els socialdemòcrates i els liberals de Renew- no havien tingut en compte la veu dels Conservadors i Reformistes Europeus, la seva família política que és tercera força a l’Eurocambra.
Així les coses, el primer ministre polonès, Donald Tusk, ha remarcat instants abans de l’inici de la cimera que “no existeix Europa sense Itàlia ni cap decisió sense Meloni”. En canvi, el canceller alemany, Olaf Scholz, ha defensat que la discussió sobre els alts càrrecs seria “acurada i justa” i que tots els 27 estats “són igualment importants”.
