A l’altra banda de l’oceà, arriba un dia en què els cubans mengen pa amb tomàquet i beuen vi davant d’una ermita que honra a la patrona de Catalunya, la Mare de Déu de Montserrat. Després d’una romeria fins a l’ermita, situada a Mantanzas, entre balls i música, molts cubans reivindiquen les seves arrels catalanes o els seus vincles amb Catalunya, i lluiten per mantenir viva la cultura popular catalana a l’illa. Aquest dia és el 8 de desembre, dia que es va fundar l’ermita i en què se celebra el que anomenen la Fiesta de la Colla.
La festa dels catalans a Cuba
També coneguda com “la festa dels catalans”, la celebració comença amb un espectacle a la plaça de Matanzas coneguda com a Parque de la Libertad. En aquest primer contacte, la banda provincial de música abans de la desfilada que acaba en romeria –la població s’afegeix als que desfilen, vestits amb vestits típics–, comparteix música amb els ciutadans, i les agrupacions de dansa tradicional de Matanzas es posicionen són el focus de totes les mirades, de cubans i turistes, segons explica Loreley Rebull, presidenta del Casal Popular Català de Matanzas Gener y Guiteras, i escriptora i professora de francès.
Mentre es duu a terme la festa i l’espectacle, a la Biblioteca de la ciutat es fa el tradicional brindis amb vi amb representants del Casal Popular Català, l’alcaldessa o alcalde i el convidat, una persona o grup de persones que han estat invitats a gaudir d’aquesta festa d’arrels catalanes. Després d’un brindis i dels discursos de les autoritats, suquen el pa amb “salsa catalana”, feta amb tomàquet, la seva versió del pa amb tomàquet català; i, amb el lema “Con pan y vino se hace el camino”, inicien la romeria portant un pa gros i llarg, sobre “una fusta que sembla un altar”, tal com comenta Núria Araüna, professora de comunicació en la Universitat Rovira i Virgili, que ha assistit en diverses ocasions a la Fiesta de la Colla.
Araüna se la va trobar per primer cop de casualitat, passejant per la ciutat, i va quedar molt sorpresa amb el que veia: “Vam anar a fer un passeig per on hi ha l’Ermita de Montserrat, i allà ens vam trobar la festa, i vam quedar impressionats i al·lucinats, perquè no sabíem què era, però ens deien que era català”. Així i tot, els va cridar tant l’atenció que, l’any següent, van apuntar-s’hi per poder viure l’experiència completa.
La romeria és encapçalada per dos motoristes de la policia i un home que va fent fuetades a l’aire; i darrere ja entren les banderes catalana i cubana. Pels carrers de Matanzas es poden distingir caps amb barretines i diversos dels vestits tradicionals catalans i d’altres llocs com ara Andalusia, que al ritme de la música, pugen fins a l’ermita, situada a les conegudes Alturas de Simpson. A més, per tal que tothom pugui gaudir de la festa, es proporcionen carros tirats per cavalls o autobusos que porten les persones amb mobilitat reduïda fins a l’última parada de la festa.
Allà cedeixen l’honor al convidat, que fa sonar la campana de l’ermita i comença la consumició d’aquest pa, que han pujat en romeria, i es desitgen prosperitat i sort per a tot l’any que està a punt de començar. Tot seguit, tornen els balls i la música fins al migdia, quan acaba la festa. Rosa Herraiz, presidenta del Casal Popular Cubà de Vilanova i la Geltrú, defineix els balls com a “curiosos”, ja que són més aviat balls flamencs que catalans. Tot i que s’estan fent esforços per introduir balls catalans a la Fiesta de la Colla, “costa molt perquè hi ha d’haver una persona que estigui allà i que els ensenyi”.
Per als ciutadans de Matanzas, la Fiesta de la Colla és “la millor celebració de la ciutat, en la qual s’uneixen cubans i persones amb arrels catalanes a gaudir”, tal com afirma la presidenta del Casal Popular Català. Tot i ser una celebració creada originalment per catalans, la Fiesta de la Colla és una festa d’aplec, que ja des dels seus inicis acollia totes les persones que havien anat a viure a Cuba al segle XIX i els cubans, que, encuriosits, miraven el que feien.
Però la situació a Matanzas no és la millor actualment, ja que el pa pot arribar a ser considerat un producte de luxe a l’illa. Segons la fitxa sobre Cuba publicada pel Ministeri d’Assumptes Exteriors d’Espanya, que recull les dades del novembre de 2025, actualment el país pateix “escassetat de divises, una forta inflació i està sotmesa a una greu crisi econòmica” a causa de les limitacions de la pandèmia de la Covid-19 i agreujades per la tornada de l’illa, el 2021, a la llista en què el Departament d’Estat dels EUA inclou els països que considera que promouen el terrorisme.
Malgrat aquestes dificultats, els cubans, aporten el seu granet de sorra per no perdre la Fiesta de La Colla. La presidenta del Casal Popular Català a Cuba recalca que, tot i els entrebancs i “la crítica situació del país”, la festa sempre s’ha acabat fent, ja que “ningú vol perdre-la”. Organitzacions i empreses estatals com Cultura Provincial i el municipi “es reuneixen diverses vegades la setmana anterior a les festes per valorar com hi poden ajudar, i a més, Gastronomia (una empresa estatal), aporta el pa gegant i el vi. Tot i que els últims anys, són emprenedors particulars que fan el possible per aquesta festa”.
L’ermita i la figura de la Moreneta
L’origen d’aquesta tradició en la ciutat que era coneguda com l’Atenes de Cuba és la construcció de l’ermita que van emprendre els catalans de l’època a l’illa, situada a les Alturas de Simpson, amb vistes a la Vall del Yumurí. La construcció va començar el 1872, quan va ser aprovada per la Junta Directiva de la Ciutat de Matanzas, i va ser finalitzada el 1874. L’elecció de la ubicació no va ser aleatòria: els catalans van escollir aquest turó perquè per la seva forma i alçada els recordava la muntanya de Montserrat a Catalunya. A l’entrada reposen quatre estàtues amb figura de dona, que representen cada una de les demarcacions de Catalunya.
Però, dins, aquesta ermita es torna més curiosa. Sota la figura de la Mare de Déu de Montserrat, hi ha dibuixades al mur unes roses i un gran mussol. Segons explica Araüna, “la població negra barreja els esperits de les seves creences amb els sants catòlics, a causa de la imposició que van haver de patir quan els van obligar a assumir la fe catòlica”; tot plegat, molt vinculat a la santeria, la religió sincretista d’origen afrocubà que fusiona les creences iorubes amb el catolicisme. Herraiz confirma el que diu Araüna i explica que aquesta il·lustració la va fer pintar Milvia Rivero, a càrrec de l’Ermita de Montserrat i seguidora de la santeria.
Rebull afirma també que l’Ermita de Montserrat és el lloc espiritual dels catalans a Cuba i que es té com a tradició pujar al campanar i tocar tres cops la campana i demanar un desig. A més, pel que fa a la mare de Déu negra, la devoció dels cubans és forta. “No et diré que igual a la que senten per la mare de Déu de la Caritat, que també és morena i té el seu santuari a Santiago de Cuba, però sí que molts cubans tenen fe en ella i el seu nen”.
Tot i el que van aportar els catalans a la ciutat cubana, molts d’ells van fer negoci i fortuna amb l’esclavisme. Aquest passat històric no és desconegut pels cubans, però el rancor no és present. Loreley Rebull explica que la seva societat “és una barreja i que no hi ha odi pels catalans pel que es va fer en un passat. Es reben els estrangers amb respecte i amor”. Al capdavall, “no tots els catalans es van dedicar al tràfic d’esclaus, i a més en l’època era normal per part de molts països, només per part dels catalans”, comenta Rebull.
Altres rastres de la cultura catalana
La Fiesta de la Colla no és l’única catalana que celebren els cubans a Matanzas. Festes com Sant Joan, Sant Jordi i la Diada ajuden a promoure la cultura catalana a la ciutat dels ponts, però sempre amb el seu toc personal. Herraiz explica que “la cultura ajuda a viure els cubans. És l’aliment de l’ànima”.
La celebració de la festa de Sant Joan que es fa a Matanzas, és, si més no, curiosa. Els habitants de la ciutat van al riu de Sant Joan, on es crema una mena de ninot que han passejat per la ciutat prèviament amb el desig que els porti un any millor. Aquest ninot acaba llençat al riu un cop consumit pel foc. Rebull comenta, a més, que “al mes de juny, es fa un altre cremat i es ballen danses catalanes antigues i modernes”. Com explica Rosa Herraiz, “Aquesta tradició seria una mica com les fogueres; és com el solstici de l’estiu, de cremar els mals esperits i les males energies”.
El 23 d’abril, se celebra la diada de Sant Jordi a la plaça de la Vigía, “un lloc molt emblemàtic de la ciutat”, afegeix Herraiz. En l’editorial que rep el nom d’aquesta plaça, es presenten llibres i plaquettes, un tipus de publicació que es fa servir per difondre obres literàries breus. I, seguint la tradició catalana, es fa el popular intercanvi de llibres i roses, juntament amb balls i cants.
I, per la Diada, es reuneixen al Museo de Arte, on s’explica el significat de la data, però també es parla de costums de Catalunya com ara el carnaval, els correfocs i els castells, “les grans torres humanes”, tot a través de fotos i vídeos. Rebull recorda les dues visites que una expedició de cubans van poder fer a Vilanova i la Geltrú, la ciutat amb qui està agermanada Matanzas, en què va poder veure les tradicions catalanes de primera mà. “Veure els castellers em va demostrar que la fortalesa està en la unitat i no en destacar”, conclou.
El sentiment català i el llegat que va quedar a l’illa de Cuba permet que, encara avui dia, que catalans i cubans comparteixin part de la seva cultura. A Matanzas, malgrat les dificultats econòmiques constants, mantenen viva la Fiesta de La Colla, la prova d’aquest esforç per mantenir viva l’espurna catalana. Defensen que, mentre hi hagi algú que tiri endavant la Fiesta de la Colla de Matanzas, que cremi el ninot i que mantingui la devoció per la Mare de Déu de Montserrat, la petjada catalana no s’esborrarà de Cuba.
