L’escalada del conflicte entre Israel i Hamas a la Franja de Gaza ha agitat l’escena internacional i ha evidenciat una divisió entre els països: els que condemnen els atacs contra l’estat israelià i els que reivindiquen els drets del poble palestí i reclamen una solució definitiva a un conflicte que s’arrossega des del 1948. “El punt on som avui és fruit de l’abandonament general de la comunitat internacional respecte de la resolució d’aquest conflicte històric” apunta el periodista Ofer Laszewicki, excorresponsal a Israel i analista d’Orient Mitjà. “Tot el que comença a Jerusalem sacseja tot el món”, adverteix.
Des de l’atac de Hamas, ja s’han comptabilitzat més de 2.000 morts i uns 5.000 ferits entre els dos bàndols. A més, les Nacions Unides estimen que 423.000 civils palestins han hagut de marxar de casa, una xifra un 25% superior a la registrada un dia abans i que ja representa un 20% del total dels habitants de Gaza, que supera els dos milions de persones. D’altra banda, es calcula que desenes de civils israelians són ostatges en mans de Hamas.
OTAN i G-7 contra BRICS
En aquest context, i amb la guerra d’Ucraïna pel mig, les principals potències mundials es posicionen sobre aquest conflicte i es configuren dos bàndols a escala mundial. D’una banda, trobem el grup format per l’OTAN i el G-7, que reivindiquen el dret d’Israel a defensar-se, i de l’altra hi ha els BRICS, acrònim en anglès del bloc d’economies emergents format pel Brasil, Rússia l’Índia, la Xina i Sud-àfrica, que a partir de l’1 de gener del 2024 sumarà a l’aliança països com l’Aràbia Saudita, Egipte, la Unió dels Emirats Àrabs i l’Iran. “Vivim un conflicte planetari que neix del manteniment o la impugnació de l’ordre internacional que sorgeix de la Guerra Freda”, fa notar l’exdirector de l’Institut Ramon Llull i col·laborador d’El Món Vicenç Villatoro.
Per a l’exconseller d’Exteriors Alfred Bosch, també col·laborador d’El Món, aquest conflicte geoestratègic d’abast mundial, que s’ha fet evident en menys d’una setmana de conflicte, “ja estava emergint” i ja es va poder veure amb la invasió russa d’Ucraïna perquè els països del bloc occidental que hi donen suport són també els que s’han expressat amb més contundència contra l’atac de Hamas i en suport d’Israel. D’altra banda, hi ha un grup de països emergents que “se senten molt forts i comencen a pensar que això s’ha de decidir amb ells i segons els seus interessos”. “Hem viscut unes dècades on tothom consentia que hi hagués una superpotència i això s’ha acabat“, sentencia Bosch.
L’OTAN i els Estats Units es bolquen amb Israel
L’OTAN ha defensat des d’un primer moment que Israel “té el dret i la responsabilitat de defensar-se” i cinc dels països membres del G-7 (Estats Units, Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya) han emès una declaració conjunta expressant el seu “suport ferm i unit a l’estat d’Israel”. La Casa Blanca, mantenint la línia històrica dels EUA, ha estat contundent a l’hora de posicionar-se al costat d’Israel: ha anunciat que facilitarà al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, tots els recursos necessaris per defensar-se i ha condemnat la “malvada” ofensiva de Hamàs. De fet, el cap de la diplomàcia nord-americana, Antony Blinken, ja s’ha reunit amb Netanyahu a Tel-Aviv per fer evident el suport dels Estats Units. “Ens assegurarem que tinguin el que necessiten per cuidar els seus ciutadans i defensar-se, per respondre a l’atac. No hi ha justificació per al terrorisme. No hi ha excuses. Hamas no defensa el dret del poble palestí a la dignitat i a l’autodeterminació”, ha dit el president dels Estats Units, Joe Biden.
Tot i aquesta contundència, Ofer Laszewicki subratlla que els Estats Units mantenen una “mala relació” amb l’actual govern israelià malgrat que l’aliança seguirà intacta. L’analista considera que “és una mirada a curt termini” perquè, segons ell, “enviar armes a Israel no contribueix a millorar la situació a futur”. En aquest sentit, Bosch exposa que tot i que les relacions entre el govern israelià i el dels EUA no passen pel seu millor moment, “allà hi ha el portaavions”, perquè la defensa d’Israel “és una qüestió d’estat” per a la Casa Blanca. A més a més, hi ha altres elements, com ara “milions de vots jueus als Estats Units”, que poden dependre del suport dels EUA a Israel, així com interessos econòmics i la vinculació entre les comunitats jueves d’ambdós països. Tanmateix, avisa que si Netanyahu compleix amb les seves amenaces contra Gaza, els governants dels Estats Units tindran molt complicat justificar el seu suport a Israel davant altres comunitats del mateix país, com la musulmana.
Vicenç Villatoro ressalta que “és un conflicte en què les declaracions són rellevants” i que els països del G-7 i la Unió Europea “han estat molt contundents sabent que això té efectes rellevants en política interna”. Així mateix, destaca que “l’Estat espanyol, com és tradicional, no s’ha situat plenament en el bloc occidental”, però deixa clar que “això no es pot llegir estrictament en blocs d’esquerres i de dretes”.
Rússia i, de rebot la Xina, es posicionen
L’investigador postdoctoral de la UPF i expert en política de l’Orient Mitjà Gabriel Garroum assenyala que un altre actor important en aquest escenari és Vladímir Putin i la guerra que Rússia manté amb Ucraïna. Un factor que l’ha portat a marcar distàncies després que el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, condemnés l’acció de Hamas i mostrés un suport sense fissures al dret d’Israel a defensar-se. Villatoro indica que és “significativa la duresa” amb què s’expressa Zelensky i ressalta que a més “lliga els dos conflictes com un conflicte entre el món Occidental i un altre món en el qual participa Rússia”. “Ho llegeixen com una partida de caràcter planetari”.
Malgrat que Putin sempre s’havia projectat com un aliat israelià, en aquesta ocasió ha optat per adoptar una posició més neutra i ha carregat contra el paper dels Estats Units en el conflicte perquè, segons el president rus, la violència entre israelians i palestins és un exemple del “fracàs” de la política nord-americana a l’Orient Mitjà. Putin argumenta que els nord-americans han pressionat a “banda i banda” sense tenir en compte els interessos palestins ni la necessitat d’implementar una solució per a la seguretat: la “creació d’un estat palestí sobirà independent”. En aquest sentit, Alfred Bosch apunta que “els russos estan molt emprenyats” amb el suport d’Israel a Ucraïna perquè han dotat d’armament l’exèrcit ucraïnès. “Rússia està molt ressentida i no seria estrany que els palestins perdessin el suport històric dels estats àrabs i la defensa dels palestins passés als BRICS”, planteja.
El que els agermana és intentar debilitar l’altre bloc mundial i, segons l’exconseller, “els russos estan fent tot el que poden per incentivar-ho”. Per exemple, la Xina fa mesos que incrementa els seus esforços per esdevenir una potència diplomàtica i augmentar la seva influència al Pròxim Orient, però de moment ha preferit adoptar un perfil baix. En un comunicat, el ministeri d’Afers Exteriors xinès ha fet una crida als dos bàndols a “cessar les hostilitats” i apunta que la solució “fonamental” per acabar amb el conflicte és “implementar la solució de dos estats i establir un estat independent palestí”. Però la diplomàcia xinesa no fa cap menció al grup fonamentalista Hamàs. Sobre el posicionament xinès, Villatoro creu que són els “grans absents” en el conflicte perquè estan a l'”expectativa” de com evoluciona el conflicte. Alfred Bosch emfatitza que els xinesos “no són propalestins, però van derivant cap aquí perquè els interessa debilitar el bloc occidental”.
L’Iran i la seva influència geopolítica
L’inici del conflicte s’ha produït en un moment en què s’obria la possibilitat que Aràbia Saudita normalitzés les seves relacions amb Israel. Això, i el desig de Riad d’establir una estreta cooperació en matèria de seguretat amb Washington i d’obtenir el seu suport per al seu naixent programa nuclear amb fins pacífics, pot haver generat temor entre els palestins, especialment a Hamas, ja que la seva causa podria ser ignorada en els nous acords de seguretat i aliances a la regió. A més, Gabriel Garroum veu “evident” que aquesta qüestió diplomàtica “preocupa profundament” l’Iran. Segons afegeix Laszewicki, una normalització de les relacions entre ambdós països podria “fer canviar les dinàmiques regionals”. “És un acostament que triangula a la contra amb l’Iran”, postil·la Villatoro.
En efecte, Israel busca normalitzar relacions amb Riad després que l’any 2020 ja fes el mateix amb els Emirats Àrabs Units i Bahrain, i reforcés els seus vincles amb el Marroc i Sudan, amb l’objectiu d’intentar aïllar l’Iran. I el paper del règim de Teheran es pot llegir en aquest sentit, ja que és un país que històricament ha donat suport a la causa palestina, i Hezbollah, grup que té el suport del règim de Teheran, està participant activament en el conflicte amb atacs a posicions d’Israel des de la frontera amb el Líban. Segons Laszewicki, el context de “massacre” actual fa que sigui “molt difícil” que l’Aràbia Saudita “accepti ara una normalització de les relacions amb Israel”.
Malgrat negar qualsevol vinculació amb l’ofensiva i parlar de “rumors del règim sionista”, l’aiatol·là Ali Khamenei se sent orgullós de l’atac de Hamas i el president iranià, Ebrahim Raisi, també l’ha aplaudit i l’ha considerat una “gran victòria”. Sobre el suport d’Iran a Hamas, Bosch creu que aquesta república islàmica pot prendre un més protagonisme amb el pas del temps i “intenti ajuntar Hezbollah i Hamas per tal de fer una pinça”.
