La segona volta de les eleccions legislatives franceses, avançades pel president de la República Emmanuel Macron després de la desfeta del seu espai polític en les europees del 9-J, seran clau per al futur immediat d’Europa. La victòria, no especialment ampla, de l’extrema dreta de Marine Le Pen en la primera fase dels comicis, deixa entreveure la possibilitat d’un primer ministre ultra a la segona economia del continent, i una de les places clau per al projecte de la Unió. Envers un possible triomf de Rassemblement National, amb el jove Jordan Bardella al capdavant -i fent bandera d’un “trencament tranquil” amb la continuïtat política de la cinquena república- els liberals i l’esquerra ampla van començar a explorar una coordinació per millorar les seves possibilitats de cara al pròxim 7 de juliol. El pla, retirar els candidats amb menys possibilitats de disputar el vot als ultres i concentrar el vot només en una de les “forces republicanes” per minimitzar les circumscripcions en mans d’RN.
En una primera instància, més de 160 candidats d’ambdós espais -l’Ensemble de Macron i el Nouveau Front Populaire al voltant de La France Insoumise i el Partit Socialista– haurien comunicat que no optaran a l’elecció tot i haver superat el llindar per accedir a la segona volta. Aquesta acció coordinada redueix significativament la xifra d’enfrontaments triples -un candidat liberal, un ultra i un de l’esquerra-, els coneguts com a “triangulars”; i limita la capacitat dels de Le Pen per aconseguir majories en els prop de 500 departaments de la República. Val a dir que, ja a la sortida de la primera jornada electoral, des d’ambdós espais van obrir la porta a enteses per defensar “els valors republicans” enfront de l’extrema dreta. En total, d’acord amb el recompte del passat diumenge, fins a 306 circumscripcions es disputarien entre tres butlletes. Els partits tenen fins al pròxim dimarts 2 de juliol a les sis de la tarda per retirar candidatures i, per tant, consumar l’entesa entre les formacions democràtiques.
Dissens al macronisme conservador
Els pactes amb el Front Popular no han agradat a alguns cantons del moviment liberal que fonamenta la presidència de Macron. Jean Luc Melenchon i La França Insubmisa, així com la resta d’espais de l’esquerra alternativa que conflueixen a la candidatura progressista, no tenen gaire bona premsa entre les figures del macronisme sortides de la dreta tradicional. Entre els primers a dubtar de l’entesa entre formacions ha estat l’ex primer ministre Édouard Phillipe: el que fora cap del Consell de Ministres a partir del 2017, un cop aliat del conservador Alain Juppé en la fundació de l’UMP, va declarar el passat dissabte que els vots liberals “no haurien d’anar ni a RN ni a LFI”. Es tracta d’una tendència entre alguns dels homes forts de l’entramat macronista: acordar la retirada en aquells departaments on el candidat alternatiu prové del Partit Socialista, Els Verds o altres formacions menys escorades a l’esquerra; però no concedir espai als insubmisos, el Partit Comunista i altres formacions del mateix perfil. També ha defensat aquesta aproximació François Bayrou, president del Moviment Demòcrata, una de les opcions més ideològicament decantades pel liberalisme progressista. Bayrou advoca per una política de “cas per cas”, oposada a una estratègia general conjunta amb el Front Popular.
“LFI és antisemita”
El més dur entre les files macronistes, però, ha estat el ministre d’Afers Econòmics, el també conservador Bruno Le Maire -un perfl que, cal recordar, va disputar l’any 2014 el lideratge de la dreta tradicional a Nicolás Sarkozy-. En una entrevista a la ràdio France Inter, el dirigent econòmic ha cridat als votants de l’Ensemble que, allà on no siguin presents, optin per “opcions socialdemòcrates”. Qüestionat sobre la seva percepció de la França Insubmisa, Le Maire ha passat a l’atac, tot declarant que “no pot demanar el vot” per als de Melenchon. L’esquerra francesa, assegura, “pren posicions que van contra la nació francesa, són comunitaristes, són antisemites”. “Per mi, LFI és un perill per a la nació, com RN és un perill per a la República”, etzibava en la mateixa conversa. Els atacs de Le Maire, els més agres en el procés d’integració d’estratègies de cara a la segona volta de les legislatives, han despertat una munió de reaccions entre el lideratge polític del país. Entre les més destacades, la d’Olivier Faure, secretari general del Partit Socialista, que l’ha acusat de col·laborar, amb la seva postura, amb els ultres. “La història deixarà constància que, davant el perill imminent d’una majoria, Bruno Le Maire va obrir la porta a noves victòries de Marine Le Pen”, raonava Faure en una publicació al seu compte d’X.
