Diversos líders europeus comencen a revoltar-se contra Trump i les amenaces sobre Groenlàndia del president nord-americà. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va alertar el passat dissabte que els nous aranzels proposats per l’administració americana “soscavarien les relacions transatlàntiques i s’arrisquen a una espiral perillosa”. “La integritat territorial i la sobirania són principis fonamentals de la llei internacional. Són essencials per a Europa i per a la comunitat internacional”, ha alertat Von der Leyen.
Qui també ha alçat la veu contra les amenaces de Trump sobre el territori europeu i la possible guerra comercial ha estat el president francès, Emmanuel Macron -de qui Trump va fer befa-, que ha assegurat que “les amenaces aranzelàries són inacceptables i no tenen cabuda en aquest context. Els europeus respondran de forma unida i coordinada si es confirmen. Garantirem el respecte de la sobirania europea”. En declaracions recollides per Europa Press, Macron ha assegurat que “França està compromesa amb la sobirania i la independència de les nacions, tant a Europa com en la resta del món”.
L’històric aliat americà a Europa també carrega contra Trump
El Regne Unit ha estat històricament el gran aliat dels Estats Units a Europa, però les amenaces de Trump sobre el territori europeu i l’amenaça aranzelària ha fet que el primer ministre britànic, Keir Starmer, qualifiqués de “totalment errònia” la postura de Trump. “Aplicar tarifes a aliats en nom de la seguretat col·lectiva dels aliats de l’OTAN és totalment erroni. Evidentment, tractarem això directament amb l’Administració estatunidenca”, va assegurar el mandatari anglès.
Front escandinau contra Trump
Qui també s’ha revoltat han estat els països escandinaus, els més propers a Rússia i també a Dinamarca. La postura d’aquests països ha fet que el primer ministre suec, Ulf Kristersson, hagi assegurat que “no permetrem que ens facin xantatge. Només Dinamarca i Groenlàndia decideixen els assumptes relatius a Dinamarca i Groenlàndia”.
Una postura que també ha agafat el president de Finlàndia, Alexander Stubb, ha assegurat que “fem costat a Dinamarca i a Groenlàndia” i que “entre aliats, les qüestions es resolen millor dialogant, no amb pressió. Reforçar la seguretat a l’Àrtic al costat dels aliats és molt important per a Finlàndia”. Finalment, el primer ministre noruec, Jonas Gahr Store, ha assegurat que “les amenaces no tenen cabuda entre aliats”. Store, a més, ha alertat que “la postura de Noruega és ferma: Groenlàndia forma part del Regne de Dinamarca. Noruega secunda totalment la sobirania del Regne de Dinamarca” i que “hi ha un ampli acord en l’OTAN sobre la necessitat de reforçar la seguretat a l’Àrtic, inclosa Groenlàndia”.
