Les primeres enquestes a peu d’urna de les eleccions alemanyes apunten a un panorama molt similar al que deixaven els darrers sondatges de la campanya. Amb les urnes tancades fa escassos minuts, les televisions públiques del país comencen a publicar unes dades que històricament han estat precises a l’hora d’estimar el resultat final. Així, segons les dades de sortida elaborades pel canal ARD, els conservadors del favorit per ser nomenat canceller Friedrich Merz acumularien un 29% dels suports, seguits de la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya, amb un 19,5% dels vots. Val a dir que ballen cinc dècimes entre les dues primeres forces, en tant que l’enquesta de la també pública ZDF situen la CDU/CSU en un 28,5%, mentre que eleven l’AfD fins al 20%. En qualsevol cas, es confirma la patacada històrica del partit socialdemòcrata del canceller Olaf Scholz, que recolliria el pitjor resultat de la seva formació en temps de pau en set dècades, amb entre el 16 i el 16,5% dels suports; seguit dels verds de l’actual ministre d’Economia i Clima Robert Habeck, que es mourien entre els 12 i els 13 punts i mig. A la part baixa de la taula, els postcomunistes de Die Linke confirmarien la seva recuperació, i voltarien el 9% de les butlletes després de mesos flirtejant amb el llindar del 5% que els podria convertir en extraparlamentaris. Per sota, tant la socialconservadora Aliança Sahra Wagenknecht (BSW) com el partit liberal de l’exministre de finances Christian Lindner estan a tocar de l’accés al Bundestag, amb previsions d’entre el 4,5 i el 5%.
Aquesta estimació, doncs, estaria en línia amb els resultats que havien anat apuntant les darreres enquestes; si bé deixarien enrere les expectatives més optimistes de la CDU/CSU, que en les darreres hores havia fins i tot filtrat la possibilitat de superar amplament el 30% dels vots, un creixement que els hauria permès, amb tota seguretat, formar un executiu bicolor més estable que l’aliança semàfor que va acabar esclatant sota el lideratge de Scholz la passada legislatura. Finalment, l’augment del vot als democratacristians voltaria el 5%, després d’haver-se quedat en el 24% en els darrers comicis. Cal esperar, però, a la distribució d’escons, que dependrà en gran manera de l’entrada o no dels dos partits més petits, els liberals i la BSW, a la cambra legislativa, fet que dependrà de superar el llindar del 5% dels sufragis o de diverses victòries en un mínim de tres circumscripcions. Per la seva banda, AfD compleix els pronòstics dels seus líders, que esperaven ancorar-se al 20%. Ja amb la celebració activada, els d’Alice Weidel fan volar banderes alemanyes, tot assegurant que “mai han estat més forts”. Serien, de fet, el partit que més vots hauria guanyat en aquestes eleccions, d’acord amb les enquestes a peu d’urna elaborades per ARD, amb una accelerada del 9,1% respecte del 2021. Similar serien les pèrdues dels socialdemòcrates, que es quedarien en el 16% després d’haver-se imposat ara fa quatre anys amb un 25,5% de les butlletes; un resultat que sentencia el projecte de Scholz al capdavant del partit.
Revifada de les esquerres
També semblen haver activat les seves festes electorals els esquerrans de Die Linke, hereus del Partit dels Socialistes Democràtics de República Democràtica Alemanya. Després d’una davallada històrica a les generals del 2021, quan van quedar per sota del llindar del 5% i van entrar al Bundestag per un grapat de victòries individuals a circumscripcions especialment progressistes de Berlín, i després també de la derrota al seu feu de Turíngia, que havien arribat a governar sota el mandat de l’històric Bodo Ramelow; els postcomunistes recuperen l’embranzida i confirmen la recuperació del bracet dels seus nous líders, Ines Scherdtner i Jan van Aken. També han escalat sobre l’impuls de la jove líder al parlament Heidi Reichinnek, punta de llança del gir de la formació a la cerca del vot de professionals liberals progressistes i classes mitjanes universitàries; i una veritable estrella a les xarxes socials. Així, l’esquerra confirma la tendència de les darreres enquestes, que l’alçaven d’entre els morts -el darrer sondeig de l’empresa de demoscòpia INSA per al diari Bild, de fet, ja anunciava el trencament del llindar del 8%, mentre que els britànics YouGov els deixaven a prop dels 10 punts, en competència fins i tot amb els Verds de Habeck-. Uns guanys com aquests, d’un 4% i escaig respecte de fa quatre anys, suposarien una important victòria per a les noves tesis al capdavant de la formació; i encara més si Sahra Wagenknecht, escindida a finals del 2023, queda fora dels escons en lliça.
Ball de números
Després del tancament dels col·legis electorals, sí que s’ha pogut confirmar la històrica participació dels alemanys als comicis, amb un 84%, impulsada per la intensa crisi econòmica, l’adveniment de l’extrema dreta i la centralitat del discurs migratori. Amb aquestes dades, els mitjans alemanys ja comencen a fer les primeres previsions de repartiment d’escons, si bé l’assignació trontolla segons l’entrada de la BSW i els Liberals al parlament. L’enquesta d’ARD, que deixa fora les dues formacions minoritàries, apunta a un grup conservador de 210 diputats, pels 143 que acumularien els de Weidel. La rebaixa socialdemòcrata els deixaria amb uns 117 escons, que sumarien amb els de Merz per assolir la majoria absoluta i formar un executiu bicolor, amb la ja més que coneguda grosskoalition que ja va alçar Angela Merkel al poder en diverses ocasions. Ara bé, els sondatges de ZDF, que sí que atorguen diputats a l’FDP i els populistes de Wagenknecht -33 a cadascun en concret- deixarien la suma de centredreta i centreesquerra en uns 296 escons, a vint diputats del 50%+1, fet que els obligaria a dependre dels Habeck o de Lindner per formar govern -atès que el tallafoc de la dreta tradicional també exclou Die Linke de la política de pactes-.
L’extrema dreta, val a dir, ja ha obert la porta a negociar amb la CDU. Ho ha fet la seva líder, Alice Weidel, que ha declarat que un pacte entre les dretes és l’única manera que “hi hagi un canvi polític a Alemanya”. Un moviment com aquest, val a dir, trencaria l’històric cordó sanitari que s’ha imposat als ultres d’ençà de la seva aparició al Bundestag, una opció que el mateix Merz ha descartat sovint durant la campanya. Val a dir, però, que CDU i AfD ja van sumar els seus vots en suport a una polèmica iniciativa legal per limitar la immigració a finals del passat desembre, una tàctica que va provocar una pluja de crítiques contra la Unió Democratacristiana i els seus aliats bavaresos de la CSU.
Notícia en ampliació
