Dinamarca arriba a les eleccions generals d’aquest dimarts amb les aspiracions expansionistes de Trump sobre Groenlàndia de fons, un motiu que ha portat la primera ministra, Mette Frederiksen, a convocar unes eleccions avançades. La dirigent danesa arriba reforçada per aquest fet i amb els índexs de popularitat elevats, malgrat que fa quatre mesos el partit de centreesquerra va patir una ensopegada en les eleccions municipals, on fins i tot van perdre el control polític de Copenhaguen per primer cop en més d’un segle.
Frederiksen ha centrat la seva campanya en la identitat del territori i ara els sondejos li són favorables, amb una mitjana d’intenció de vot del 21%. Aquestes xifres signifiquen tres punts més que a finals del 2025 i deu més que el seu rival, el Partit Liberal (Venstre) del viceprimer ministre, Troels Lund Poulsen. El Folketing, el parlament danès, demana 90 escons per assolir la majoria absoluta. Segons dades de l’enquestadora YouGov, i recollides per Europa Press, Frederiksen podria formar una nova coalició progressista, de 85 escons, amb el Partit Social Liberal (Radikale Venstre), el socialdemòcrata-verd Esquerra Verda, els ecosocialistes de l’Aliança Vermella-Verda i el partit europeista Alternativa.
Tot i que la crisi groenlandesa ha mobilitzat els electors, Frederikse ha perdut intenció de vot: el 21% que té ara representa una baixada de set punts respecte als darrers comicis, celebrats el 2022. Malgrat que les enquestes no ho presenten com a probable, no és descartable una coalició de dretes, formada pel Partit Liberal (Venstre), l’Aliança Liberal i els Conservadors, però caldria el suport de dos partits minoritaris més. Aquest bloc conservador obtindria 80 escons, però donat que es disputen deu escons que pertanyen a partits frontissa, fins i tot un sol diputat groenlandès podria decantar la balança en eventuals negociacions de coalició.
Frederiksen, juntament amb altres líders com Pedro Sánchez, és una de les dirigents de l’esquerra més longeves en el seu càrrec a Europa. El clam “no està en venda”, fent referència a les intencions expansionistes de Trump amb Groenlàndia, ha sigut una de les declaracions més repetides durant la crisi, tant que s’ha acabat consolidant com un lema de precampanya. A més, el govern danès ha impulsat un impost sobre el patrimoni del 0,5% per finançar l’ensenyament i reduir les ràtios a les aules, tot i que ha mantingut la seva política antiimmigratòria.
Els candidats menors que poden trastocar el tauler de joc
A Groenlàndia, estan en joc dos escons per al Parlament de Dinamarca. Un dels aliats del president nord-americà, el partit opositor Naleraq, té com a objectiu principal la independència del territori autònom respecte del Regne de Dinamarca. Altres de les seves exigències són la renegociació de l’acord en defensa de 1951 entre els Estats Units i Dinamarca, que exclou la participació de Groenlàndia. En l’actualitat, aquesta illa té autonomia per gestionar afers que afecten els prop de 57.000 habitants, però altres àmbits, com els afers exteriors o la defensa, sí que són competència exclusiva de Copenhaguen.
Demokraatit, el partit conservador a Groenlàndia, podria guanyar un dels dos escons per primer cop, una situació que debilitaria Frederiksen en l’hipotètic cas que fessin costat als opositors de la dirigent socialdemòcrata. El primer ministre groenlandès, Jens-Frederik Nielsen, s’ha reunit amb Troels Lund Poulsen i Alex Vanopslagh, casualment els dos líders de centredreta que volen acabar amb l’hegemonia de Frederiksen.
Els partits de l’illa, en termes generals, aposten per preservar la integritat del seu territori enfront dels Estats Units. Aquesta posició groenlandesa es veu reflectida, per exemple, en la creació d’una “força de vigilància de la costa” integrada per pescadors i caçadors de la zona, amb la seguretat sempre present davant de les futures amenaces.
