El Partit Demòcrata dels Estats Units comença a assumir la necessitat d’un canvi de candidat. Diversos líders de la formació ja han expressat en públic les discrepàncies amb l’encara president Joe Biden, que es declara “fort per continuar” a la cursa per tornar al Despatx Oval -una cursa que, segons diverses enquestes, ara per ara té perduda contra un Donald Trump cada cop més escorat a la dreta-. Fins i tot alguns dels seus aliats obren la porta a un relleu a la butlleta del pròxim novembre: és el cas de la que fora líder de la majoria blava i presidenta del Congrés, Nancy Pelosi. Històrica dirigent de la formació, i aliada dels discursos de les elits del partit, Pelosi ha evitat en una entrevista amb la cadena MSNBC donar el seu suport a Biden com a candidat. “Només a ell li correspon decidir si concorrerà als comicis; el que decideixi, ho acceptarem”, ha declarat, tot reclamant que es decanti amb celeritat, atès que “el temps s’acaba”.
La decisió, per part del comandant en cap, sembla clara: “Em postularé, i guanyaré de nou”, sentenciava en un recent acte a Wisconsin. Biden continua convençut, segons ha expressat en públic, de les seves possibilitats a les urnes el pròxim novembre, malgrat que el seu entorn es desfà entre les cada cop més intenses preocupacions pel seu estat de salut. Tant és així que la Casa Blanca ha hagut d’emetre un comunicat negant que el president estigui rebent tractament contra el Parkinson, després de les informacions que apuntaven que el metge expert en la malaltia Kevin Cannard hauria visitat la Casa Blanca en fins a vuit ocasions en el darrer any. Pelosi ha donat compte d’aquestes incerteses, tot apuntant que “és legítim qüestionar-se l’estat de salut” de Biden després del seu rendiment al debat presidencial i la imatge que ha donat en públic en les darreres setmanes.
La postura de Pelosi s’ha conegut poques hores després de l’emissió de l’entrevista del president amb l’històric periodista de l’ABC George Stephanopoulos. El lideratge demòcrata plantejava el programa com un rentat d’imatge del candidat després de la desfeta al primer debat electoral, un cara a cara amb Trump del que Biden va sortir especialment perjudicat per les seves elevades dificultats per mantenir el ritme. L’estratègia, però, no ha funcionat, fins al punt que el mateix presentador del programa This Week s’ha posicionat contra una revàlida a la Casa Blanca. En un vídeo que s’ha filtrat a la revista d’actualitat TMZ, Stephanopoulos assegurava que, després del seu cara a cara “no pensa que pugui servir quatre anys més” com a president del país. Altres mitjans de l’òrbita demòcrata han expressat les mateixes postures: en un recent editorial, marcadament crític, el New York Times assegurava que “per servir el seu país, el president Biden hauria de deixar la cursa”.
L’hereva inesperada
D’ençà del cara a cara entre Trump i Biden, que va deixar el candidat demòcrata amb poques possibilitats de cara a l’electorat, mitjans i analistes especulen sobre la possible successió de l’actual president al capdavant del tiquet demòcrata del pròxim novembre. El nom que més ha corregut les darreres setmanes és el de la vicepresidenta Kamala Harris, un perfil altament qüestionat per la seva baixa ràtio d’aprovació entre l’electorat -segons xifres del portal de dades FiveThirtyEight, més de la meitat dels nord-americans la rebutgen com a representant polític, mentre que passa el test de poc més d’un terç dels enquestats-. Malgrat que la veep manté en públic el seu suport a Biden, ha accelerat la seva campanya amb actes i declaracions de tarannà presidenciable. Sense anar més lluny, aquest mateix dimecres ha adreçat una de les grans escletxes de l’encara president de cara a l’electorat jove, com és el genocidi a Palestina. En una entrevista amb el mitjà progressista The Nation, Harris ha defensat les protestes estudiantils contra l’ofensiva a Gaza -fet que ha despertat el rebuig de la comunitat jueva conservadora tant a la federació com al mateix estat d’Israel-.
En les darreres jornades, la firma enquestadora afí als demòcrates Bendixen & Amandi ha publicat un sondeig sobre les possibilitats de diversos candidats del partit en un cara a cara electoral amb Donald Trump. Biden perdria per un punt percentual el vot popular amb el seu rival republicà (43% contra 42); mentre que Kamala Harris l’avançaria amb el mateix avantatge d’un 1%. La sorpresa de l’estudi, fet públic pel portal especialitzat Politico, és que els votants donarien una victòria en el vot popular encara més ampla a Hillary Clinton. La que fora secretària d’Estat de l’administració Obama, derrotada el 2016 pel maverick conservador, superaria Trump en dos punts. De fet, una combinació d’ambdues candidates, amb Clinton com a presidenta i Harris tornant a la segona cadira de l’executiu, guanyaria el vot popular 43-40, segons la mateixa agència. En declaracions al mateix mitjà, el dirigent de la companyia Fernand Amandi, un dels principals consellers de Barack Obama durant les seves campanyes electorals, constata que “els votants estan molt preocupats per l’avançada edat de Biden, i les preocupacions s’escolten cada cop amb més força”. A quatre mesos de la data definitiva, els corredors de la cursa encara no estan clars. Tornant a Pelosi, “el temps s’acaba”.
