Els comentaristes polítics de la minsa esquerra nord-americana han passat les darreres setmanes desconcertats: després de dècades de crítiques a l’elitisme i la llunyania de les majories socials del partit blau, malgrat les contundents victòries de Bill Clinton l’any 1992 i Barack Obama el 2008, la direcció està prenent, argumenten encara prudents, “bones decisions”. Una figura tan crítica amb el comitè nacional com la congressista pel Bronx Alexandria Ocasio-Cortez piulava fa només dues setmanes -en resposta al nomenament del governador de Minnesota Tim Walz com a candidat a vicepresident dels Estats Units de la mà de la presidenciable Kamala Harris– que els Demòcrates han operat amb “preocupants nivells d’encert” d’ençà de la caiguda de Joe Biden de la butlleta presidencial. Si no ha fet res més, el pas al costat de Biden i l’escalada de Harris ha unit el partit, com han demostrat les primeres hores de la Convenció Nacional Demòcrata, celebrada a l’United Center de Chicago, que han tingut com a protagonista un emocionat comandant en cap, preparat per elevar -ningú ho esperava a principis de l’estiu- la seva número 2 a la presidència.
Biden, el seu entorn, els suports i detractors dins el partit, han fet durant el primer dia de convenció un gegantí esforç per amagar la divisió que era evident fa només unes setmanes. En primer lloc, val a dir, com una mostra d’estima cap al líder sortint, que acabarà com un dels escassos presidents d’un sol terme dels darrers anys. En segon, en paraules d’ell mateix, per tot allò que, a parer de la formació, està en joc al novembre. La victòria de Harris, en paraules del seu encara superior jeràrquic, serveix per “preservar la democràcia” davant els estralls que podria causar una victòria de Donald Trump -no per a menys, el presidenciable republicà ja va avisar en un recent míting que, si el seu projecte s’implementa en la totalitat, “no hauran de votar mai més-.
Enfront aquesta amenaça, justifica la seva decisió en “l’amor pel país”: “hem de derrotar Trump i nomenar Kamala Harris i Tim Walz com a presidenta i vicepresident”, ha urgit, enmig d’una sonora ovació del públic de Chicago. A parer del dirigent, l’onada expansiva de la invasió del capitoli del 6 de gener del 2021 fa que aquestes eleccions siguin un “punt d’inflexió”, amb les intencions de Trump ja clares; i encara més la seva base social: “neonazis, supremacistes blancs embravits pel president; vells fantasmes amb noves robes, revifant les pors més antigues”. Així, malgrat estar de sortida, “passa la torxa” acceptant l’estratègia dels seus, amb un cos a cos cada cop més agressiu amb els Republicans. No es dona, però, per mort encara: la presidència acaba amb l’any natural, i Biden assegura que, fins llavors, té “molta feina a fer, i la intenció és enllestir-la”. En el tinter, qüestions com la condonació del deute estudiantil i sanitari, l’expansió del seu pla d’infraestructures o la batalla pel dret a l’avortament, una qüestió especialment sensible en campanya.
Abraçada de Harris, víctors a Clinton
Malgrat que, tradicionalment, la candidata a la presidència hauria de reservar la seva aparició per a la darrera jornada de la Convenció, Harris ha fet acte de presència a l’escenari del United Center durant aquest dilluns per “agrair el lideratge històric” del president. En una curta intervenció, la vicepresidenta ha celebrat la “visió compartida per al futur” que Biden, a parer seu, ha imprès al Despatx Oval. “Estarem eternament agraïts: gràcies, Joe”, ha tancat. Més agra ha estat la intervenció de la candidata el 2016 i secretària d’Estat en el mandat d’Obama, Hillary Clinton; que ha volgut tancar el cercle que va obrir Trump ara fa vuit anys amb el bescantat lock her up -una crida a ficar la seva rival a la presó pel llavors polèmic escàndol dels e-mails del partit-. “Ell sí que fa història sent el primer candidat a president condemnat per 34 crims”, ha etzibat Clinton davant un públic entregat a la que fora primera dama -cridant, de fet, lock him up-. En un sentit similar al de Biden, la històrica Demòcrata ha lloat la capacitat de Harris de “defensar la democràcia i enfrontar-se a enemics forans i domèstics”; en referència a les mobilitzacions de l’extrema dreta que envolten la campanya Republicana.
El sí de l’esquerra
Una de les proves de l’apaivagament de la guerra interna dins el partit s’ha donat al bell mig de la jornada: amb una intervenció propera als 10 minuts, Ocasio-Cortez ha trencat la continuïtat dels membres de l’orgànica Demòcrata a exposar el seu cas al DNC, en una important prova de la rellevància que la facció progressista -i el grup al Congrés conegut com The Squad, que consta de figures tan populars com Ilhan Omar, Jamal Bowman o Rashida Tlaib- ha pres entre els blaus els darrers quatre anys. Especialment crítica amb la retirada de Joe Biden, la congressista novaiorquesa va arribar a fer un directe a les seves xarxes socials exposant dubtes molt explícits pel que fa a la candidatura de Harris.
Tot i això, ja al faristol, AOC ha presentat la defensa més material de la butlleta dels seus. Davant un Trump elevat pel capital privat, Ocasio ha reivindicat que Harris “es preocupa per la classe mitjana perquè ve de la classe mitjana”. La candidata, continua, “coneix les penúries de pagar el lloguer, fer la compra o del preu de les medecines”. Enfront, uns Republicans que “vendrien el país per un dòlar per omplir les butxaques dels seus amics de Wall Street”. També amb especial vehemència, ha recordat les diverses eleccions que se celebraran el dia cinc, amb una munió de seients al Senat i al Congrés que es decidiran en la mateixa contesa: una majoria completa, amb la presidència i les dues cambres legislatives a favor, permetria “portar a terme una agenda ambiciosa per a la gent”.
