María Teresa Campos i la seva filla Terelu es troben de vacances a Màlaga, la seva ciutat natal. Tenien moltes ganes de gaudir de la Setmana Santa allà, la que encaren amb moltes ganes. La filla de Terelu, l’Alejandra, també les acompanya. Qui sembla que no s’unirà a la reunió familiar és Carmen Borrego, que havia de treballar a Madrid.
Aquests seran uns dies de fe i desconnexió, però no tot serà de color rosa. Terelu ha tret a la llum en la seva darrera intervenció a Sálvame que li han diagnosticat una malaltia molt molesta: “Tinc un edema de Reinke a les cordes vocals. Això provoca que em quedi sense veu si em trobo en un lloc amb molta humitat. Em genera molta angoixa i molt atabalament quedar-me sense veu…”, confessava la tertuliana.
Terelu ha aprofitat aquesta festivitat de la Setmana Santa per rememorar un parell d’anècdotes en la columna de Lecturas d’avui. La més dura? Sobre el primer any que va anar a les processons amb càncer: “Em trobava en ple tractament de la quimioteràpia i duia perruca. No me la vaig voler enganxar perquè vaig voler treure-me-la davant de la germandat del Cautivo. Mai no se m’oblidarà que la meva mare em va dir que no ho fes perquè hi havia molta premsa… Em vaig amagar darrere d’una columna i ella em va dir que ell sabia com em trobava millor que ningú”.
La periodista volia mostrar-se davant d’ell tal com estava perquè l’hi uneix una promesa des de fa 25 anys: “Em costava quedar-me embarassada i en aquella època passàvem part de la Setmana Santa a Marbella. Un any vaig veure el seu tron passar i li vaig prometre que si em quedava embarassada, l’aniria a veure cada any en processó. Dono gràcies a Déu per haver-ho pogut fer fins ara, fins i tot en els pitjors anys de la meva vida. Una vegada vaig tenir l’honor de tocar la campana i dirigir els homes pel carrer Trinitat. Aquesta és la part maca que em va donar la meva malaltia, perquè de tot allò dolent sempre hi ha alguna cosa bona”.
