Núria Fresita va revolucionar el Gran Hermano de 2003, en el qual va convertir-se en la flamant guanyadora perquè realment s’ho mereixia. Tots recordem la icònica escena amb la vaca, de la que s’amagava darrere d’una porta enmig d’un atac de pànic que ha fet història a televisió. D’allò han passat més de vint anys, però ella continua sent reconeguda per molts dels teleespectadors d’aquella època.
Doncs bé, amb la boca oberta s’han quedat quan l’han vist aparèixer en un plató de televisió tants anys després. Ho ha fet aquest cap de setmana a Fiesta, en el que ha confessat que vol provar sort en una professió totalment diferent. Si fins ara havia treballat de dependenta, ara vol guanyar-se la vida com a cantant amb la companyia del seu marit -i ara també artista- Tony Boluda.
La de Salou sempre va mostrar una personalitat i un estil de vestir molt excèntrics, cosa que ha suavitzat en aquests anys -encara que no del tot-. Després d’uns anys amb moltes aparicions a televisió, va acabar farta de tot i va adoptar un perfil baix. Ara, en canvi, vol tornar per la porta gran i guanyar diners amb un single que ha anomenat La donna che amo.
Fresita i Tony Boluda canten La donna che amo
I, com dèiem, no canta sola sinó que ho fa acompanyada de la seva parella. Ha estat ella qui ha explicat com es van conèixer, una història divertida que ha fet gràcia als tertulians del programa: “El vaig veure un dia a Sabadell i em va encantar, però ell no em feia cas. Vaig passar per davant d’on treballava diverses vegades, però ni tan sols em mirava… era molt guapo i molt cregut”. Allò va passar fa uns anys, però ara s’han tornat a trobar: “Quan ja teníem més de quaranta anys vam començar a quedar per prendre cafè en un bar de Les Rambles i fins avui”.
Aquesta cançó, la primera amb ell, suposa la seva entrada en un món creatiu que encara no havia explorat. No sap si triomfarà i agradarà com a cantant, però no vol quedar-se amb les ganes. Una altra sorpresa? Que canti en italià, quan no té un bon accent i tampoc no el domina gaire. Sí que se sap que va viatjar allà amb un company d’edició, quan havien de buscar un restaurant per a una possible boda.
Ara el temps dirà si fa diners amb aquesta nova faceta o si tot queda com una anècdota.
