Rocío Carrasco acomiada el documental amb una inesperada bomba final

L'últim episodi ha estat marcat per la crítica cap a la seva filla i un anunci que ha entusiasmat als teleespectadors

Telecinco acomiada una de les seves apostes més fructíferes dels últims anys. Aquest dimecres han emès l’últim episodi del documental de Rocío Carrasco, un relat llarg i colpidor amb el que ha tret a la llum l’infern que ha viscut en aquests últims 25 anys de silenci. Mai una emissió d’aquestes característiques havia generat una expectació similar. De fet, no s’ha parlat d’una altra cosa des que comencés el passat mes de març. Per tal d’acabar de treure’n tot el suc possible, la mateixa Rocío ha anunciat que acudirà a plató dimecres vinent per concedir l’entrevista final i aclarir tots els dubtes que quedin.

En aquest últim episodi, Rocío s’ha mostrat més segura de si mateixa. Fa 10 anys que és en tractament psiquiàtric per tot el que ha viscut, una depressió de la que confia recuperar-se: “No és fàcil, però sé que acabaré sortint d’això. Es parla amb molta llibertat i poc respecte d’una malaltia que és molt fotuda. Jo em sento frustrada perquè veig que no es fa justícia i sí, puc tenir moltes coses, però boja no estic”.

La principal perjudicada en els últims minuts de sèrie ha estat la seva filla Rocío, a qui acusa d’haver seguit el joc d’Antonio David Flores. Ara bé, és conscient que la jove també és una víctima de la manipulació del pare: “Rocío ha seguit un guió. Em va felicitar en directe quan estava a Supervivientes i després arriba el meu aniversari i no em truca? Darrere de tot el que fa hi ha un pla i un full de ruta amb uns interessos molt marcats. Ella pensa que ha de tenir la imatge pública de nena desemparada, de nena bona, de nena que ha estat abandonada per la mare i que ella segueix estimant-la…”.

Carlota Corredera entrevista Rocío Carrasco – Telecinco

“Vaig deixar de conèixer i reconèixer la meva filla el 27 de juliol del 2012, el dia que em va apallissar. No s’assembla res a mi… Ell l’ha educat per fer aquest paper. És molt cruel perquè ell es victimitza davant d’ella i la carrega amb una responsabilitat que no li pertany”, l’acaba excusant.

I acaba amb un missatge dirigit a altres dones que estiguin vivint una situació similar: “No feu el mateix que jo. Digueu el que us passa i crideu-ho des del minut zero perquè no esteu soles”.

Rocío s’ha mostrat molt agraïda per les innumerables mostres de suport que ha rebut i assegura que se sent més forta que mai: “No tinc por. Aquí estic i ja no hi ha por. Dimecres vinent m’agradaria tornar a plató per fer el tancament del cicle”.

Comentaris

    María Carpi 29/05/2021 9:31 pm
    Ya dice el refrán: "Nada es verdad ni mentira, todo es según el color del cristal con que se mira" Y el color de mi cristal me impide creer que esta mujer salga a la palestra sólo porque haya sido maltratada.... Por otra parte, un insulto, un desprecio, una bofetada, un empujón, en un momento de acaloramiento, no es un maltrato si no una reacción incontrolada salida de la discusión rabiosa. Es más, para mí no existen maltratadores, y sí enfermos mentales obsesivos-maníacos, coléricos, irascibles, dictatoriales, controladores, de lo que sólo los primeros son capaces de todo e incluso matar . Los demás son victimas de su error al elegir pareja, pues no es lo mismo casarse con la media naranja que se complementa en todo, que hacerlo con un pepino, adoquín, madero o melón que no se complementa en nada. Si ambos son cojonudos, más merezco yo, asnos o paleras, siempre surgirán problemas que llevaran al insulto, desprecio, bofetada o empujón.

Nou comentari