Manel Navarro mai no s’hauria imaginat que representaria Espanya a Eurovisió. El jove sabadellenc arribava a un dels escenaris més internacionals amb només 20 anys, el que podria fer-lo tocar el cel en el món de la música. El problema? El gall que va fer durant l’actuació en directe, el que va provocar una allau de crítiques que encara el persegueixen.
El català acaba de publicar un disc nou amb dos temes en català i col·laboracions amb cantants com Miki Nuñez, del que parla en una entrevista molt sincera a El Mundo. Assegura que es troba en el seu millor moment vital, ara que ha aconseguit deixar enrere les crítiques: “Tinc una cicatriu i aquesta només surt quan la ferida ja està curada. El Manel d’ara no té res a veure amb el de fa tres anys, a la meva època més fosca… Tot el que va passar amb Eurovisió i els problemes en la indústria van provocar que estigués gairebé dos anys parat”.
El cantant no es penedeix d’haver anat a Eurovisió, però sí d’haver-se deixat moure com un titella: “Era un nou de 20 anys a qui li van oferir una gran oportunitat. Em van oferir de tot i, de sobte, em veig en una situació complicada envoltat de crítiques i amb tota la gent que m’havia portat fins allà desapareixent i deixant-me parat. Vaig acabar entenent que la meva cançó no s’havia entès… Potser hauríem d’anar-hi amb una cançó en anglès, perquè potser la marca Espanya no funciona. Em van convertir en un personatge de cara a Europa, surfer, cabells llargs i camisa de flors. El problema és que tot allò no em representa en absolut! A més a més, en aquella època jo només cantava en anglès i em van obligar a fer-ho en castellà. Vaig haver de fer un paper que no em representava”.
No va rebre gaire suport durant el procés, a més a més: “Des de la preselecció vaig rebre un odi molt fort. Hi havia cartells en els quals em desitjaven la mort… Jo no era més que un nen de 20 anys que volia fer-ho el millor possible i la meva candidatura es va veure tacada per coses amb les quals jo no tenia res a veure. Si aquell dia va passar això del gall, era perquè havia de passar. Ara estic fent la música que m’agrada i he tret les meves cançons”.
