Joaquín Torres: “Els meus pares van intentar curar-me l’homosexualitat”

Joaquín Torres és un dels arquitectes més coneguts de la televisió gràcies a ‘Sálvame’, que li dedicava una secció perquè parlés sobre les cases dels famosos. Ell està darrere dels dissenys de les mansions de molts personatges del cor, però també d’altres àmbits. Darrerament és notícia, però, per la seva vida privada i no per la seva professió. I és que fa quatre anys va divorciar-se de la dona, la mare dels seus dos fills, perquè va decidir-se a sortir de l’armari

Avui concedeix una entrevista a ‘Espejo Público’ en la qual confessa com de dur que va ser fer aquest pas, d’igual manera que també li han preguntat sobre la seva relació amb Raúl Prieto, un dels directors de ‘Sálvame’. 

“Tinc 50 anys i me n’he passat 40 inventant una història de mi mateix. Jo era el meu principal enemic. Quan tenia 14 anys els meus pares em van enviar a un psiquiatre per solucionar la meva actitud amanerada. Pretenien curar-me. Durant molts anys tot va quedar ocult… Em va alleugerir en aquell moment, però va ser un horror perquè va retardar una cosa inevitable. Pel meu pare que el seu fill fos homosexual era una grandíssima decepció, que al final ha acabat acceptant, però”, explica.

Joaquín Torres   Europa Press

Joaquín Torres / Europa Press

Es va casar amb una dona, però no era feliç: “Quan em vaig casar vaig dir-li que li posava dues condicions, no tenir fills i no deixar la feina. Jo no desitjava a la meva dona i em sentia molt culpable. Ella plorava i plorava. Jo anava al llit amb ella, però no la desitjava. La vida va seguir i al final vam ser pares de dos nens. El problema va començar quan es va començar a dir que jo tenia una doble vida i que el meu matrimoni era una tapadora per cobrir la meva homosexualitat. Jo vaig sortir de l’armari perquè Villarejo i Susana García van intentar fer-me xantatge i jo no ho volia consentir”.

El pitjor moment va arribar, segons l’arquitecte, quan li va haver d’explicar als fills: “Dir-li als meus fills que jo sóc homosexual… va ser duríssim. Però després va ser molt fàcil perquè els nens són llestos i generosos. Em van dir que no em preocupés i un d’ells, l’Álvaro, em va dir que estava orgullós de mi. Ara per primer cop puc dir que estic bé”. 

 

Nou comentari