Les cançons de Rozalén sempre són punyents i carregades d’emoció. Les lletres són mini històries plenes de veritat que tenen captivats els seus seguidors. És per això que quan va anunciar que escriuria un llibre, l’expectació va ser enorme. Ara bé, mai no s’haurien pensat que el resultat seria tan sorprenent. Qui s’anava a imaginar que acabaria fent un relat esfereïdor amb el qual confessaria que l’exparella la maltractava?
La cantautora plasma a les pàgines de ‘Cerrando puntos suspensivos‘ una de les èpoques més fosques de la seva vida, l’abús que va patir de la mà de la seva parella: “Avui m’ha castigat a casa. Ahir a la nit vaig sortir amb els meus amics i vaig arribar quan ja era de dia. Em va preguntar amb qui, com, quan i on. M’ha enviat al llit i m’ha ordenat silenci i reflexió. No l’acompanyaré en el pla de la nit ni sabré res d’ell en dos dies. Ja he acceptat la meva culpa i he complert el meu càstig”.
Aquí no es quedava la cosa, ja que el noi era summament gelós i ho demostrava sovint: “Avui ha fet fora de casa dos amics meus perquè eren antics amants. M’ha tancat en una habitació en plena festa per preguntar-me què tinc amb la meva amiga, encara que no em sento atreta per dones. Ha agafat el meu telèfon mentre parlava amb un músic company i li ha preguntat quan deixaria en pau la seva dona”.
Ver esta publicación en Instagram
A més a més, la tenia més que controlada i els insults eren constants: “Avui m’ha prohibit parlar-li durant els matins. Diu que em llevo amb massa energia, massa feliç, cantant i ballant. Aquesta qualitat de la qual es va enamorar, ara li molesta. Avui m’ha dit “loca, bicho, mala, fea, gorda…” encara que més tard, en ple acte sexual, m’ha dit deessa”.
El pitjor de tot va arribar quan va abusar d’ella sexualment: “No li ha agradat que li digués que aquell matí em va forçar, com altres dies, encara que jo no volia, encara que estigués malalta… M’ha començat a cridar i a insultar. He agafat les claus del cotxe i he sortit corrents”. Va arribar un moment en el qual no podia més, per la qual cosa va decidir marxar: “Em vaig treure la bena dels ulls i vaig dir adeu a una càrrega insuportable”. Tot un malson que, per fi, va poder començar a oblidar.
