Sandra Barneda es troba de promoció de l’última novel·la, la que centra en el retrobament d’un grup d’amics d’infància que no es veien des de 20 anys enrere. La presentadora ha acudit al Planta Baixa de TV3 per parlar sobre aquest projecte i també sobre la seva vida privada, la que acaba tenint molta incidència a l’hora d’escriure les històries. Poques hores després de ser fotografiada amb la seva nova parella, també ha volgut recordar el moment en què un mitjà de comunicació la va treure de l’armari sense el seu consentiment.
El Mundo va treure de l’armari a Sandra Barneda
“A les persones heterosexuals no els pregunten res sobre la seva orientació sexual, però a la resta sí. Ara es parla molt més sobre bisexualitat, per exemple, i això ha estat gràcies a l’esforç de tots. A mi em va treure de l’armari un mitjà de comunicació i en un entrevista en la que no parlava res sobre aquest tema. Jo em vaig sentir violada en el sentit metafòric perquè vaig arribar a la redacció i vaig veure publicada una fotografia meva amb la meva parella en un article en el que s’inventaven que jo m’havia casat quan no ho he fet mai. Arribar a una redacció i que la gent sàpiga amb qui vas al llit quan tu no ho has compartit és molt desagradable“, reconeix.
“Com a personatge públic he arribat a entendre que no puc amagar-me de parlar de l’homosexualitat si alhora em mullo en altres temes sobre el feminisme o l’animalisme. Però durant un temps tens el subtítol incorporat i és molt incòmode… No cal, parlem el mateix idioma. Aquesta és la meva situació que m’ha fet qüestionar-me moltes coses i això m’ha ajudat a acceptar millor la diferència”.
Sandra Barneda compagina la televisió amb el món de l’escriptura
La barcelonina té una carrera televisiva molt potent, però mai no ha abandonat l’escriptura de novel·les. Ara ha explicat per què: “Jo escric perquè necessito entendre el món. Em comunico molt més escrivint que parlant i escric perquè vull descriure la bellesa del món que moltes vegades oblidem. Els personatges d’aquest últim llibre estan ferits, però perquè en les ferides hi ha molta bellesa. Moltes vegades he sentit que en aquest món no he encaixat. Em costa entendre el món. Sempre intentem encaixonar, etiquetar. Em deien que si feia un reality després no podria escriure, que no podria fer informatius… Doncs jo soc molt vitalista i ho vull fer tot”.
Las olas del tiempo perdido té una colla d’amics d’infantesa com a protagonistes, els qui es troben després de dues dècades sense contacte per celebrar el 40è aniversari d’un amic que va morir en un accident de cotxe en el que anaven tots junts. Sandra Barneda reconeix que ella també tenia una colla a qui havia deixat de veure, encara que havia aconseguit mantenir el contacte amb dos d’ells. En publicar aquesta història, sabia que els havia de dedicar i això els va donar peu a organitzar una trobada que reconeix que ha estat molt emocionant.
