Raquel del Rosario ha compartit la història del seu fill tot coincidint amb el Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme en una entrevista molt personal. La cantant, qui es fes famosa amb el grup El sueño de Morfeo, va treure a la llum el diagnòstic del petit en una carta pública que va servir-li per sentir-se alleugerida. Ell només tenia quatre anys quan van començar a sospitar que podia passar alguna cosa, saber què tenia va ser un alleugeriment: “Ja sabíem que Leo era diferent, d’alguna manera, així que el diagnòstic ens va confirmar el que intuíem. A partir de llavors, ja sabíem què passava i vam començar a buscar les eines necessàries per acompanyar-la en la seva particular percepció del món”, diu ara a la revista ¡Hola!.
En el seu cas, creien que Leo estava trigant més a parlar perquè era bilingüe, però no era per això: “Els especialistes ens van demanar que esperéssim perquè és comú que el llenguatge arribi més tard en cas dels bilingües. Després ens vam adonar que no els interessava interactuar amb altres nens, li costava mantenir el contacte visual i passava estones en silenci amb la mirada perduda en un punt”.
Saber que el seu fill ha estat diagnosticat d’autisme els ha condicionat la vida, sobretot perquè diu que viuen “en constant estat d’alerta” quan surten de casa: “Leo actua sense percebre que alguna cosa pot ser perillosa o inapropiada, li costa entendre algunes normes socials”. De fet, lamenta que han de notar mirades i actituds desagradables: “Sovint hem de demanar perdó i donar explicacions, hi ha dies demolidors emocionalment”.

Raquel del Rosario explica com gestionen l’autisme del fill gran
Aquest és el cas del fill gran, però la parella també té un fill petit. En el seu cas, els sap greu que la seva vida també es vegi condicionada per l’autisme del Leo: “A mesura hem de canviar o adaptar els plans i ell ho ha d’acceptar, no li queda més remei… No podem evitar sentir-nos culpables”.
La transició de l’escola primària a la secundària va ser molt frustrant per a ell, explica la cantant, i ara mateix estan educant-lo a casa perquè no els han convençut els mètodes educatius que feien servir a l’Institut. A ella no li agrada donar consells i tampoc dulcificar l’autisme, ja que sap que hi ha casos severs on es pateix moltíssim: “L’única cosa que els hi diria a altres pares que rebin aquest diagnòstic és que s’entreguin al viatge amb amor perquè, des de l’amor, tot és més fàcil i transformador”.
Una entrevista molt personal que agradarà als seus fans, que sempre aplaudeixen que es mostri transparent també sobre un aspecte familiar com aquest.




