En Peyu no acostuma a parlar de la seva vida privada en públic, però aquest cap de setmana ha fet una excepció. L’han convidat a una entrevista una mica diferent a El Suplement de Roger Escapa i l’humorista s’ha mostrat molt transparent. El tema? Curiosament, la seva família. Un dels protagonistes d’El búnquer té una filla biològica i, des de fa cinc anys, es troba immers en el procés d’adoptar-ne un segon.
Abans d’entrar en matèria, però, ha tret a la llum quan va conèixer la seva xicota i com va començar la història d’amor: “Ella va néixer a Barcelona, titular, però estiuejava a un càmping que era propietat del pare de la meva millor amiga. Fins als 18 anys, ella i les seves dues germanes tenien l’etiqueta de les amigues de Barcelona de la meva amiga. No volia ni tan sols relacionar-m’hi, aquelles nenes em feien nosa. Finalment, van anar a viure a Osona amb la seva família quan tenien 14 anys i ens vam conèixer més quan gravàvem un curtmetratge”.
I com va ser això? En Peyu explica que necessitaven una casa amb una escala davant i, curiosament, la casa familiar de la xicota en tenia una: “Vam anar allà a gravar i ella va sortir. Ens vam veure, vam xerrar i, a partir de llavors, vam començar a quedar i aquí estem… 18 anys fa que estem junts. Ara és més d’Osona que jo, al final, és veterinària i és ella qui surt cada dia amb les cabres i fa formatge. Viu molt més a la muntanya ella que jo”.
Peyu explica com va el procés d’adoptar un segon fill
Des del mateix moment que en Peyu i la seva xicota van ser pares de l’Arlet el 2018, ja tenien clar que volien un segon fill i que el volien adoptar. Es van inscriure en aquell moment i han trigat cinc anys a veure la llum al final del túnel. En principi, aquest estiu hauria d’arribar el seu germà o germana.
En aquesta entrevista, ha explicat que adopta “per convicció“: “Amb la meva parella, abans de tenir l’Arlet, havíem viatjat a l’Àfrica i allà veus tota aquella colla de nanos corrents. En aquell moment va sorgir la idea que si en algun moment teníem fills, n’hauríem d’adoptar un. Vam començar el procés perquè crec que és un procés que també ens pot aportar coses a nosaltres. Al final, un fill biològic ja l’he tingut i potser això forma part de la meva manera de ser que tot ha de ser nou. Ja sé què és un fill biològic, provem una altra cosa”.
El procés és molt llarg, però reconeix que per a ell no ha estat difícil: “Segurament costa molt més als familiars com els avis perquè nosaltres no teníem cap pressa. Sé que el nen o nena serà un any més petit que l’Arlet per força com a mínim, ja que forma part de la normativa quan adoptes per una qüestió de rols. També hem renunciat a nens acabats de néixer. Les noies que ens van fer el seguiment, vam arribar a la idea que com més s’apropi a l’edat de la nostra filla, doncs segurament els farem un favor a tots dos”.
Una paternitat que arribarà aviat i que suposarà el final de cinc anys d’espera que poden ser molt complicats de gestionar.
