Paz Padilla va estar al capdavant de Sálvame 14 anys i no hi guarda un bon record, sobretot de l’última etapa. L’humorista n’ha parlat molt malament en les entrevistes que ha concedit sobre el tema, ja que amb el temps s’ha adonat de les salvatjades que s’hi feien.
Ara ha donat més detalls sobre les reflexions que té des de llavors en una entrevista a Informalia: “Jo he canviat, no soc la mateixa Paz Padilla que va començar. Vaig enfocar la sortida del programa com un tema de feina i, a més a més, la setmana següent ja tenia una altra oferta. Tinc clar que no he fet mal a ningú de manera voluntària i, si és així, demano perdó perquè no vaig ser-ne conscient. La Paz d’avui té molt clar que hi ha coses que no tornaria a fer“.
Una cosa que no faria? Tornar a presentar el programa del cor de Telecinco: “A aquest tipus de programes no tornaria perquè estic en un altre moment de la meva vida i no vull fer mal a ningú. Una opinió no és una veritat i, a vegades, sense adonar-nos-en, fem mal al personatge i tot el que hi ha al seu voltant. Ja no vull fer mal a ningú”.
Paz Padilla ha estrenat un llibre dedicat a totes les mares
Paz Padilla acaba de publicar el llibre Madre!, en el qual fa un homenatge a la seva i a totes les mares del món. Per què? En considerar que totes les mares tenen “una vida difícil”. Sincera i transparent, no oculta que ha tingut moments molt difícils últimament. Quina és l’última vegada que ha plorat? “Fa dos minuts“, ja que reconeix que plora “cada dia”.
La van fer fora i, mesos després, va acabar tornant al grup mediàtic perquè van oferir-li fer un programa de viatges amb la seva filla a Cuatro. Últimament, l’hem vist al programa d’Ana Rosa Quintana de les tardes i sembla que li agrada: “M’ha ofert anar més vegades i confesso que he descobert una Ana Rosa molt humana, sensible i generosa que genera un ambient molt maco i m’agrada compartir aquests moments amb els meus companys en una televisió amable”.
Als seus 54 anys, pensa en el final de la seva vida: “A la meva filla li dic que si necessito que em posi una persona per atendre’m, que ho faci. Ara bé, que mai no deixi de venir-me a veure. Crec que no hi ha res més trist que morir sol”.
