Paz Padilla ha estat a Barcelona per Sant Jordi i allà s’ha retrobat amb una persona que va ser molt i molt especial per a ella. La presentadora va estar casada amb Albert Ferrer des del 1998 fins al 2003 i, amb ell, ha estat mare de la seva única filla. Fa més de vint anys que van separar-se, un moment complicat especialment per a ella perquè l’empresari la va deixar de sobte i pràcticament sense avisar prèviament. Han mantingut la bona relació, per això, tal com acaben de demostrar.
I és que el seu exmarit català va voler apropar-se fins a Plaça Catalunya per saludar-la mentre ella signava exemplars del seu últim llibre. Molt emocionada per la sorpresa, Paz Padilla ha compartit a Instagram una fotografia que els mostra abraçats i molt somrients.
A més a més, hi ha afegit un missatge d’allò més tendre: “Que maco que vinguis a veure’m. L’amor que ens vam tenir es va convertir en respecte i admiració 20 anys després. Si ets feliç, jo soc feliç. Si ets feliç, ella és feliç. Gràcies per dir-me t’estimo avui. Jo sempre et vaig estimar i sempre t’estimaré“.
La filla que tenen en comú, Anna Ferrer, ha compartit la fotografia també i ha escrit un resum que demostra que li fa molt feliç veure que els pares tenen aquest bon rotllo després de tot: “L’amor, a vegades, no s’acaba… es transforma“.
Per què van trencar Paz Padilla i el seu exmarit Albert Ferrer?
Però què va passar entre ells? L’humorista va explicar en el programa de Bertín Osborne que el seu marit va fer que patís moltíssim: “Ho vaig passar tan malament, que no li ho desitjo a ningú. Em va dir que l’amor se li havia apagat, però jo estava profundament enamorada”. Va dir, llavors, que plorava “matí, tarda i nit” per culpa d’un amor de set anys al que no volia renunciar.
Mai no li va dir que volia tornar amb ell, però: “Quan passava a buscar la nena, jo em maquillava i li explicava acudits per demostrar-li que estava bé. Després tancava la porta i em posava a plorar una altra vegada. Estava boja per aquell home i vaig pensar que mai no tornaria a sentir res així per ningú”.
