Miguel Bosé ha reaparegut a la televisió espanyola en una entrevista molt esperada. La polèmica del seu negacionisme envers el coronavirus, l’afonia, la bisexualitat, les drogues i la mala relació amb el pare. De tot això ha parlat sense tallar-se ni un pèl amb Pablo Motos, que ha aconseguit que l’exitós cantant afrontés les principals polèmiques que l’envolten ara que s’estrena una sèrie sobre la seva vida. Ara que la pandèmia sembla haver quedat enrere, què pensa del paper que va fer en un inici? “Hem de parlar de llibertat. Quan jo vaig invertir aquell criteri, vaig emetre el que jo creia i no passa res. Hom es vacuna, hom no, hom es llança pel balcó i l’altre el recull… Hi ha espai per a tothom. Jo tenia molta informació i vaig dir que no em semblava bé que ens deixessin sense el dret constitucional de poder fer el que vols i expressar-nos lliurement. En la Transició teníem moltes més llibertats que les que tenim ara“.
“Jo era un líder d’opinió i al govern d’aquest país no li agradava que jo portés la contrària del que ells pretenien desenvolupar. Amb un tuit em vaig posar en contra a tots els partits polítics. Els meus amics em deien que era un geni, que de sobte m’havia posat tota Espanya en contra. Vaig pensar que mira, que allà es quedava tothom. Vaig tancar tots els meus perfils a Twitter i les xarxes socials. Jo visc a Mèxic i allà no ens hem assabentat de res… Que cadascú s’adoni del que hagi d’adonar-se o no“, ha afegit sobre aquest tema.
Miguel Bosé confessa que va arribar a consumir moltíssimes drogues
Miguel Bosé mai no ha ocultat que ha travessat èpoques tèrboles en la seva vida, una d’elles per culpa del món de les drogues en els anys 80: “Jo era molt sant, no bevia ni fumava. Tot era disciplina, exercici i responsabilitat. Però vaig anar a fer un viatge a la part fosca per culpa d’un desamor, vaig trucar uns amics meus i els vaig dir que volia sortir aquella nit. Es van sorprendre perquè jo no sortia mai de festa, però vam anar a prendre una copa. Em vaig beure la primera copa de la meva vida i em vaig fotre la primera ratlla de la meva vida. A partir d’allà, vaig adonar-me de tot el que m’havia perdut. Vaig ajuntar tot el que no havia fet i molts més anys després, la meva professió va ser sortir de festa. Vaig arribar als racons de l’ànima més foscos. Quant vaig arribar a consumir? En kg? Molt, tot el que aconseguia. Tot em semblava poc“.
Quan va deixar el món de les drogues? Recorda que eren mitjans de juny: “El passat ocupa molt d’espai i jo volia renéixer, així que vaig decidir parlar sobre aquest episodi a la sèrie. En aquella època sempre em llevava de nit per poder aguantar despert tota la nit, però, un dia em vaig despertar a les dotze del migdia i vaig pensar que allò volia dir alguna cosa. La meva vida nocturna acabar allà, encara que continuava consumint en festes i també fumant. Recordo un dia, anys després, que estava pujant les escales abans d’un concert i li vaig dir al meu mànager que allà s’acabava tot. No em va creure, però fa 12 anys que no bec ni fumo ni res de res”.
Per què sempre està afònic Miguel Bosé?
Del cantant sempre es destaca l’afonia que sembla acompanyar-lo cada dia. En aquesta ocasió, ha donat més detalls sobre quan va començar a sentir que perdia la veu i revela per què va ser: “Vaig tenir un accident de cotxe molt greu fa 23 anys i, l’agost passat, vaig despertar sense poder aixecar-me per culpa d’un problema d’esquena. Vaig estar dues setmanes al llit i, finalment, vaig haver d’anar a l’hospital a fer-me una tomografia. Van operar-me durant set hores, una cosa seriosa. Abans, el metge em va dir que havia vist una cosa a la prova que no li havia agradat gens i que havia de consultar a un especialista”.
“Dos dies després, em diu que no tenia una sinusitis crònica com m’havien diagnosticat en el passat i que creien que me la podien curar. Van trobar la causa de la malaltia que em deixava sense veu i que podria recuperar-la si m’operaven. El problema era un queixal. Resulta que per posar-me un implant, van foradar-me la geniva i aquell forat no va quedar ben tancat. Aquella infecció va convertir-se en una sinusitis molt forta. Van treure’m el queixal i l’endemà, vaig recuperar la veu”, relata en una història digna de pel·lícula.
Sobre la mala relació amb el pare, ha confessat que no el va tractar bé mai: “No em va considerar un hereu digne mai. No em considerava i em tractava malament”. Amb el temps les coses entre ells van millorar, però, tal com ha reconegut en aquesta llarga entrevista.
