Jorge Javier Vázquez compta els dies que falten per al seu retorn a televisió. Telecinco li ha donat l’oportunitat de recuperar la cadira de presentador estrella que va abandonar fa uns quants mesos, quan van cancel·lar Cuentos chinos per la poca audiència que va fer en la seva primera setmana en antena. Com ha celebrat que torna a tenir feina? Amb un viatge nostàlgic al Carib, uns dies en el mateix hotel en el qual va allotjar-se el 1997. En aquesta ocasió, reconeix haver escollit una suite amb vistes al mar més cara que la que tenia en aquell moment. La vida -i la seva economia- ha prosperat, és clar.
En el seu blog de Lecturas, el comunicador ha confessat que una pel·lícula italiana de Netflix l’ha fet reflexionar sobre una història d’amor del passat. Molta gent creu tenir una relació inacabada que, amb el pas del temps, els agradaria esbrinar com hauria continuat. En el cas de Jorge Javier, el protagonista és un amor platònic que va tenir quan ell tenia 18 anys.
Era estiu quan el jove de Badalona va conèixer un noi que el va captivar. El problema era que l’altre tenia xicota: “No va passar res entre nosaltres perquè crec que ell, amb mi, s’enfrontava a situacions emocionalment desconegudes. Jo tenia molt clar que m’agradava moltíssim, era molt atractiu. Ens buscàvem amb la mirada i aprofitàvem qualsevol moment per estar junts i parlar de les nostres coses”.
En Jorge diu que mai no oblidarà com va ser el seu comiat: “Ell estava a l’autocar, ens separaven els vidres de les finestres i la vida… Em mirava amb un somriure trist. S’acabava l’estiu i la nostra història, que va néixer sense que ningú s’ho esperés i que va desaparèixer quan vaig perdre de vista l’autocar“.
Jorge Javier Vázquez parla d’un amor del passat de fa més de 35 anys
Ara ha recordat aquell xicot i es planteja si haurà pensat alguna vegada en ell: “M’haurà vist algun cop a televisió? Haurà recordat, en algun moment, en la nostra història?”. El presentador encara té presents alguns moments que va viure amb ell, com quan les seves mirades s’haurien creuat “de manera especialment intensa” en una nit: “Em va enxampar mirant-lo i, sense cap paraula, vaig entendre que em deia que ell també”, afegeix. Una escena digna de pel·lícula que diu que van viure mentre sonava Que tinguem sort de Lluís Llach de fons.
Jorge Javier recorda el seu nom i cognoms, però mai no l’ha trobat a les xarxes socials quan l’ha buscat. L’altre, pel que se sobreentén, tampoc no hauria intentat contactar amb ell mai. El temps dirà si acaben coincidint en un futur o si tot queda en un record del passat que podria haver tingut un altre final.
