Jorge Javier Vázquez ha fet tota la seva carrera televisiva en castellà, per la qual cosa molts s’obliden sovint que va néixer i criar-se a Badalona. Després de tants anys vivint a Madrid, la ciutat on es va traslladar fa més de 25 anys, sempre gaudeix quan visita la família a la seva terra natal. I aquest cap de setmana passat, sense anar més lluny, ha sentit una nostàlgia que li ha donat peu a escriure sobre les seves arrels catalanes.
Ho ha fet en la seva columna d’opinió a Lecturas, en la qual el presentador reconeix que comença a plantejar-se tornar a viure a Catalunya: “Trobo a faltar el mar i no només això, també tornar a ser jove. A Madrid ja no tornaré a ser-ho i a Barcelona tampoc, però hom pensa que tornant a la ciutat que va deixar doncs la vida es reprendrà en el mateix moment en què la vas deixar”.
Reconeix que li agradaria tornar a anar als bars, cinemes i teatres que freqüentava quan tenia 25 anys. Moltes coses han canviat des de llavors, com per exemple l’ús que fa del català. De sobte, assegura que li agradaria refrescar la llengua del seu lloc d’origen: “Cada vegada em produeix més plaer sentir el català, potser perquè em retorna a la meva llar amb un sentiment de familiaritat“.
Amb els pares i les germanes sempre va parlar castellà, però ell sap i entén el català perfectament. Per què el va deixar de fer servir, llavors? Perquè cal recordar que ni tan sols quan l’entrevista un mitjà d’aquí respon en aquesta llengua: “En el seu dia, no parlava català perquè em feia vergonya. Crec que ja va sent hora de treure’m aquesta vergonya de sobre“.
En aquest relat, ha fet gràcia que expliqués que és fan de Lídia Heredia, la periodista de TV3, o que manté certa relació amb Ricard Ustrell: “He rebut un àudio seu, un dels periodistes catalans més populars i encantadors. Em deia que estava a punt de gravar una entrevista amb Lídia Heredia i em demanava si li podia explicar com ens havíem conegut fa 35 anys. Amb el temps ens vam fer amics i, per mi, és una de les joies més valuoses de TV3“.
Jorge Javier Vázquez aplaudeix El 47 i el discurs d’Eduard Sola als Premis Gaudí
Jorge Javier està nostàlgic de Catalunya, queda clar, també perquè ha tret a la llum que recentment ha vist la pel·lícula El 47 i n’ha quedat encantat: “M’he emocionat moltíssim. Eduard Fernández, el protagonista, és un ésser excepcional i no hi ha premi que faci justifica a la seva interpretació des que apareix a la pel·lícula fins que acaba”.
D’aquest film li agrada sentir-se una mica identificat, ja que ell també va viure en un suburbi habitat per andalusos i extremenys que van arribar a Catalunya en cerca d’un futur millor: “Així era el San Roque que jo vaig conèixer”.
El comunicador va seguir la gala dels Premis Gaudí i, curiosament, ha volgut aplaudir el controvertit discurs que va deixar anar Eduard Sola. Què n’ha dit al respecte? “No us perdeu el seu discurs, que emocionant sentir algú definir-se com orgullosament xarnego. Quin fart de plorar i quantes veritats com a punys va deixar anar en dos minuts”.
