Jorge Javier Vázquez s’ha sumat a la llarga llista de famosos que han aprofitat la gestació subrogada d’Ana Obregón per opinar al respecte. El presentador de Sálvame ha escrit sobre el tema en la seva columna de Lecturas, en la qual reconeix que mai no ha tingut molta simpatia per l’actriu.
“Ana Obregón mai no ha estat un dels meus personatges preferits. Ho reconec, això sí, una capacitat de feina inqüestionable i una professionalitat indiscutible. Els seus avatars emocionals m’han importat sempre poc, potser perquè sempre detectava en ells poca profunditat. Tenia nòvios amb facilitat, semblava que s’enamorava més o menys; encara que quan la relació acabava, li faltava temps per tornar a sortir en la portada d’una revista la mar de somrient per explicar amb tota mena de detalls com de malament ho estava passant. Jo mai no aconseguia empatitzar amb tot aquest dolor tan ben empaquetat com un luxós regal de Nadal”, ha escrit.
El de Badalona diu que mai no se l’ha cregut i que aquest és el principal problema que té amb ella: “Ha confós la vida amb un plató de televisió i, al final, en el seu cas és difícil endevinar quan s’apaguen les llums i comença la veritat. Potser perquè la veritat no existeix”.
Jorge Javier Vázquez critica l’egoisme d’Ana Obregón amb el naixement de la neta
Això ho ha dit pel que fa a la seva vida en general, però què opina sobre el naixement de la seva neta? “Ara que s’ha convertit en mare a unes hores i àvia en unes altres, s’està ajudant de justificacions inexistents per dur a terme el més comprensible dels actes humans, que és mitigar un dolor insofrible”. Considera que és normal que hagi volgut prendre decisions difícils per intentar deixar enrere el tràngol que ha viscut amb la mort del fill i deixa caure que hauria estat millor que reconegués que tenir aquest bebè era “l’única manera que trobava per continuar viva”.
Jorge Javier no dubta en carregar contra ella: “A la suma dels dubtes i les últimes accions, se li uneix un retret gegant; un aclaparador egoisme que adorna amb insuportables dosis d’exhibicionisme. Com ha passat al llarg de la seva trajectòria, el dolor ha passat a un segon pla i el més important ara és sortir mona a les revistes i que la gent no s’oblidi de què existeix”.
