Joaquín Cortés ha publicat una foto que ha preocupat molt els seus seguidors, que ja estaven pendents d’ell des que anunciés que l’havien desnonat del pis. Després de 18 mesos sense pagar, el propietari el va fer fora i tota la família s’ha hagut de buscar la vida. Ara, poc després del trasllat cap a Madrid, ha hagut d’ingressar a l’hospital per un problema de salut que complica encara més la situació del coreògraf.
Què li ha passat? Ell mateix ha estat l’encarregat de compartir una història personal que no havia traslladat ni tan sols a la seva companyia: “Fa setmanes que vaig començar a estar bastant malalt. Tenia tos de pit, cansament, dolor de cap… Tot i això, vaig estar assajant sense descans durant setmanes i vaig poder ballar a Madrid i Barcelona. Fa dies, portava el meu fill Romeo a l’escola i vaig començar a tossir. Em vaig quedar atordit mentre conduïa i em vaig espantar, però em va passar”.
Aquell va ser el primer incident, però n’ha tingut d’altres: “L’altre dia vaig arribar a Madrid de la roda de premsa a Sant Sebastià i vaig tornar a tossir. Aquesta vegada vaig haver de demanar que m’agafessin el volant perquè, de sobte, no veia res. Mónica va haver d’agafar el volant enmig d’una corba, encara sort. Van ser moments d’angoixa, però només van durar uns segons o minuts”.
El ballarí Joaquín Cortés reconeix que els metges no saben què li passa
I, a partir d’aquí, el seu estat de salut ha continuat empitjorant: “Fa uns dies estava jugant amb els meus fills i, directament, em vaig esvair. Vaig arribar a Urgències amb molta poca saturació d’oxigen en sang. Des de llavors m’estan fent proves de cardiologia, neurologia i pneumologia. Estic amb antibiòtic i oxigen. Demà em faran una broncoscòpia i després em va posar un holder durant hores o dies, encara no ho sé. Així fins que sàpiguen què m’està passant. Agraeixo a cada professional de cada especialitat que estigui indagant per saber l’origen de les síncopes“.
El ballarí confia que puguin saber aviat què és el que li passa per iniciar un tractament que el pugui curar i permetre tornar als escenaris: “Confio que amb el suport de Déu, al final, tot estigui bé. Només em fa mal que hagi estat sense veure els meus nens durant dies. Una abraçada. Tot sortirà bé”.
