Jaime Lorente va tocar el cel professionalment gràcies al paper del Denver a La casa de papel, un èxit que va capgirar del tot la seva vida. L’actor ha reconegut més d’una vegada que la fama i la pressió van ajudar-lo a omplir de zeros el compte corrent, però a canvi de deixar molt malmesa la seva salut mental. Fins ara, sabíem que havia necessitat teràpia per gestionar tot el que va suposar aquella feina a Netflix. Ara bé, mai no s’havia sincerat tant com ho ha fet ara en el pòdcast d’Uri Sabat. Què ha dit? Aquí, ha reconegut que va viure un moment de patiment en què va voler “posar fi a tot“.
Va haver-hi un moment en què el personatge se’l va menjar i diu que, fins i tot, els amics de sempre li deien que havien deixat de reconèixer-lo: “Vaig odiar La casa de papel amb totes les meves forces, odiava la sèrie i el que havia suposat. I, a més a més, m’odiava a mi mateix per no haver sabut aprofitar una cosa que havia desitjat tant”.
Ell era molt jove i encara estava “a mig construir”, cosa que no va ajudar-lo: “Jo que havia estat l’ovella negra, vaig passar a ser conegut i que tothom volgués un autògraf meu. La primera etapa va ser molt maca, però després veia que si tenia un mal dia la gent continuava demanant-me coses o que només em trucaven per oferir-me papers similars al del Denver, un personatge que no té res a veure amb mi“.
Jaime Lorente dona detalls del pitjor moment que ha viscut mai
A partir d’aquí, va començar a entrar en una espiral d’autodestrucció en què perdria la relació amb els amics i començaria a sentir-se incòmode als llocs públics: “Em vaig començar a atabalar molt, vaig començar a passar-ho malament i estar molt trist. Em sentia un inútil a nivell personal perquè ja no servia per al que servia abans, els meus amics ja no em truquen perquè creuen que estaré molt ocupat. Em sentia exitós professionalment, però fracassat personalment”. En aquell moment, Jaime Lorente va sentir-se com “el pitjor fill, el pitjor germà, el pitjor pare, el pitjor amic i el pitjor marit“.
No és fàcil gestionar el pas de tenir 1.700 seguidors a tenir-ne, en poc temps, gairebé 11 milions. Ara està “tranquil” i “en un bon moment”, però n’ha travessat un de molt estrès i amb la vida trontollant. Però quin era el problema? Bàsicament, que es veia forçat a mantenir un personatge que no era: “Arriba un moment que et lleves i t’adones que no pots més. Vaig passar un moment de patiment en el qual volia posar fi a tot, no suportava la pressió. Ara he aconseguit sortir d’allà gràcies a molta ajuda i no prenc ni una gota d’alcohol perquè soc molt millor així“.
Un actor que deixa clar que no és tan dur com pot semblar per la seva aparença o els papers que ha fet, una dualitat que la gent no acaba d’entendre i que a ell no li agrada gens.
