Gemma Mengual és un dels grans noms de l’esport català. La nedadora forma part d’un selecte grup d’esportistes instaurada com a una de les grans figures de la natació sincronitzada. Ha guanyat tota mena de medalles i ha format part de diverses Olimpíades durant la seva carrera. Tot i que formar una família i ser mare són moments molt especials, el seu retorn a l’elit no va ser tan positiu com esperava. La catalana ha parlat com mai d’aquesta etapa vital en una entrevista del programa Madres: desde el corazón de Mediaset Infinity.
Gemma Mengual és mare de dos nens, Nil i Joe. El primer embaràs arribaria després d’una etapa en què havia tocat el cel d’aquesta disciplina esportiva com al Mundial de Roma, on va aconseguir set medalles en set proves diferents. Després de les Olimpíades de Pequín del 2008 va plantejar-se fer una aturada i ser mare, però al final va decidir estirar-ho fins a l’any següent. L’embaràs va agafar-la en plena temporada i fins i tot va arribar a competir estant embarassada, tot i que no ho sabia encara. “Em va fer una emoció més gran que guanyar una medalla. Em sentia tan orgullosa”, explica. Tot i això, els problemes arribarien un cop va decidir que volia reincorporar-se a l’equip.
Els moments més complicats després de la maternitat
Mesos després del naixement del seu fill Nil, va decidir que era el moment de tornar a les piscines. “Nil tenia vuit mesos i volia tornar. Em vaig trobar amb una situació que no m’esperava. Vaig tenir la sensació i era bastant obvi que jo no era benvinguda i no m’ho van posar gens fàcil. Com que no volien fer excepcions amb mi. Tenien por que dins de l’equip hi hagués una mare que un dia se li posés malalt el nen i no anés a l’entrenament”, explica.
Apunta que són coses que avui “es gestionarien d’una altra manera”. “Porto tota la meva vida fent això, tinc la base tècnica i la maduresa. No necessito entrenar deu hores al dia”. Ella era conscient que podia entrenar qualitat en lloc de quantitat i aconseguir els mateixos objectius i si veia que no era capaç, tenia molt clar que podia retirar-se.
El moment de retirar-se
Davant d’aquesta situació, l’exnedadora va prendre una decisió sobre el seu futur professional. L’any 2012 va retirar-se de la natació sincronitzada. “Era com si em posessin bastons a les rodes. Anava a entrenar i m’ignoraven. A mi m’ha costat arribar on he arribat. Estic molt feliç ara amb el meu fill. No permetré que ningú m’amargui la vida. Arribava a casa cansada, superfrustrada, plorava, i no volia transmetre això al meu fill”, confessa a l’entrevista.
Durant l’anunci de la seva retirada, però, no va ser tan sincera com hauria volgut. En una roda de premsa el mes de febrer de 2012, la catalana va anunciar públicament que deixava l’esport que l’havia acompanyat tota la vida. “Segurament hauria dit el que volia dir, que em retiro perquè aquest equip tècnic no em volia’, no hauria callat tantes coses. Em retirava de la meva passió, del que era la meva vida. Em veia una mica forçada. Vaig pensar que ja ho havia fet tot en aquest esport i em retirava amb dignitat“, explica. Tot plegat, una entrevista molt íntima que treu a la llum la part més fosca de la seva retirada professional.
