Frank Cuesta ha hagut de reprendre el tractament contra el càncer després de dues dècades de malson. El presentador més animalista ha publicat un parell de vídeos que mostren el canvi físic que ha experimentat per culpa de la malaltia, ja que se’l veu sense cabells i també sense celles.
No se sabia que Frank de la jungla patia càncer a la sang fins fa cinc anys, quan va treure-ho a la llum davant dels seus seguidors. Des de llavors no havia dit massa cosa més, però recentment confirmava que havia arribat el dia de tornar a lluitar-hi en contra.
Molt més prim i sense cabells, no li importa veure’s diferent i no vol que els fans s’espantin: “Encara que veieu que m’aprimo o que em cauen els cabells, aquesta és una cosa normal i no vol dir que m’estigui morint o que m’estigui passant res dolent. Només ho faig per poder mantenir-me… A vegades, les has de passar magres durant un temps per després estar millor“.
Frank Cuesta parla del canvi físic que ha experimentat per culpa de la quimioteràpia
Des del seu nou santuari, ell mateix reconeix que li sobta veure’s tan calb: “Aquest ànec té més cabells que jo, quina tela”, diu intentant prendre-s’ho amb humor. Un problema més que se suma a tots els que encadena de la guerra amb l’exdona, les ferides que es fa en els accidents que té amb els animals que cuida i també els enverinaments que ha arribat a patir. L’últim, quan estava amb unes granotes que el van enviar a l’hospital amb una infecció molt greu als ronyons, fetge i la melsa.
Frank Cuesta té una vida digna de pel·lícula, les coses com són, des del santuari en què recull animals estranys i perillosos als qui tracta com si fossin els seus fills. En una entrevista recent a El Hormiguero, deia que vivia en el contenidor d’un camió perquè trobava que era un bon mètode per evitar que vinguessin visites a veure’l: “Sempre em traeixen… dones i amics. La gent m’avorreix molt, per això tinc pocs amics i parlo amb la meva llúdriga que sí que m’entén i sap què vull dir-li“.
L’excèntric comunicador ha rebut molts missatges que li desitgen sort en el tractament contra la malaltia, la que pot prendre’s amb humor si vol però no deixa d’estar causant-li uns problemes de salut greus que podrien acabar derivant en la pitjor de les conseqüències.
