Fernando Tejero mai no ha ocultat l’infern que va viure quan era petit, una infància traumàtica que va tenir un episodi horrible quan l’actor només tenia 13 anys. Va ser llavors quan va patir abusos sexuals d’una persona del seu entorn, el que el marcaria per a tota la vida. Ara n’ha donat més detalls en una entrevista a la Cadena SER en el marc del Dia Internacional contra l’Assetjament Escolar.
L’intèrpret d’Aquí no hay quien viva i La que se avecina no va passar-ho bé a casa: “Jo era un nen prestat, ja que vaig haver de criar-me a casa de la meva tieta. Quan tenia 14 anys, ella va emmalaltir de càncer i vaig haver de tornar a casa dels pares. Vaig patir abandonament i no els culpo a ells, ja que ells no eren conscients de què suposaria tot allò per mi a la llarga. La meva infància i adolescència donaria per escriure una pel·lícula”.
“Vaig viure una època molt i molt fotuda. Vaig viure deu anys de Franco i la Transició mentre jo no era jo mateix. Era homosexual i tenia molta ploma de petit, el que feia que els companys m’insultessin i em diguessin marieta i moltes altres coses. A més a més, van abusar de mi… Un noi més gran que jo va abusar de mi sexualment“, un trauma que ha tingut conseqüències en la seva personalitat.
Fernando Tejero reconeix que encara aquella època ha tingut conseqüències
Assegura que no volia acceptar-se per culpa de la societat i de la seva família: “Què vaig fer? Treure’m la ploma a força de corregir-me jo mateix. Jo ara tinc la veu ronca i tartamudejo perquè en aquell moment no podia expressar-me com jo era”, diu.
Un actor amb un background difícil que ha necessitat moltes hores de teràpia, ja que posteriorment va caure en una depressió que el va fer tocar fons. Ara està millor, però no oblida tot el que ha passat i com s’ha sentit.
Ha explicat que ell sempre havia volgut ser actor, des d’adolescent, ja que tenia una imaginació vivaç que el feia imaginar-se a si mateix a sobre d’un escenari.
