Fernando Tejero era un dels clars protagonistes d’Aquí no hay quien viva, una de les sèries més icòniques de la televisió espanyola en les darreres dècades. Posteriorment, també el vam veure interpretant un paper similar a La que se avecina. L’andalús ha tingut una carrera televisiva molt bona, però això no ha significa que s’ho hagi passat sempre o que hagi fet molts diners.
L’actor ha volgut parlar sobre els pitjors moments que ha viscut en una entrevista a la cadena SER, en la que ha deixat clar que l’èxit que va aconseguir la sèrie d’Antena 3 no va compensar la situació terrible que travessava ell en aquella època.
Fernando Tejero va viure un infern durant les primeres temporades d’Aquí no hay quien viva
L’actor va fer-se un nom gràcies a Aquí no hay quien viva, una ficció que va aconseguir un èxit sense precedents que ningú no s’esperava. Tothom parlava de les bogeries dels veïns d’aquella comunitat, uns fans que perseguien Fernando Tejero per alabar-lo i demanar-li fotografies. Era molt estimat i ell responia amb un somriure sincer, sí, però per dins ocultava estar travessant el seu pitjor moment.
“Curiosament quan jo vaig aconseguit aquell èxit, per dir-li d’alguna manera, m’estaven passant coses horribles en la meva vida personal. El meu gos va emmalaltir, vaig perdre un familiar meu que era com un germà i vaig acabar una relació de parella que em va destrossat totalment. Jo sortia al carrer i tot eren floretes i coses maques, això sí”, ha revelat.
A ell li donaven les gràcies per fer-los riure, però quan arribava a casa es preguntava qui em faria riure a ell: “Era una contradicció molt gran que feia que em posés a plorar tota l’estona. Jo no tenia a ningú, em sentia molt i molt sol. Baixava al carrer i pràcticament no podia caminar perquè tothom m’aturava. Ara bé, era arribar a casa i em trobava amb la meva realitat… Em veia amb molts èxits professionals i moltíssimes propostes de feina, per sobretot em veia sol“. Unes declaracions que coincideixen amb aquelles en què va reconèixer que va haver de medicar-se durant un any i mig perquè patia una depressió molt forta.
Va intentar ser positiu, el que va acabar aconseguint gràcies a l’ajuda d’un professional. Ell l’hauria ajudat a adonar-se que tenia dues realitats molt diferents: “La meva veritat era el que tenia a casa i tota la resta formava part de l’escenari, que era la meva professió”.
Fernando Tejero i Dani Martín, amics inseparables
En aquesta entrevista, Fernando Tejero també ha volgut aprofitar per enviar un missatge molt tendre a Dani Martín. El cantant d’El Canto del Loco és un amic molt íntim de l’actor, una parella estrambòtica que tenen una relació maquíssima des de fa molts anys. Tejero va traslladar-se a Madrid quan era jove per estudiar art dramàtic. Els seus primers anys allà no van ser fàcils, per això, i va haver de viure en una pensió decadent en la que sempre feia pudor de calamars fregits.
En aquella època, Fernando Tejero i Dani Martí estudiaven junts i eren molt amics. Un dia, el cantant es va presentar a la seva pensió amb un bitllet de 10.000 pessetes que li havia donat la mare i li va oferir a Tejero perquè anés a viure amb ells a casa. D’aquesta manera, van estar vivint junts una temporada: “Em vaig sentir com un fill més. Carmen i Manolo, els pares de Dani, són la meva segona família i els estimo moltíssim. Els hi estaré eternament agraïts”.
Anys després, encara mantenen una relació d’amistat: “Dani Martín em va regalar a Woody, el meu gos durant deu anys. Tota la professió el coneixia perquè venia amb mi a tot arreu”. En un post de l’any passat, Fernando Tejero va felicitar el seu aniversari públicament en un missatge que va acompanyar d’una foto antiga: “Aquestes fotos són d’ahir, sobretot la primera. Amic estimat, per molts anys més. Felicitats i gràcies per tantes coses maques que no es podrien escriure aquí perquè no hi hauria espai i per ser tan generós. T’estimo. Moltes felicitats”.
