El pare d’Albert Rivera va morir de forma sobtada aquest passat cap de setmana a causa d’un infart. La mort va ser totalment inesperada i va enfonsar el seu fill i tota la família. L’expolític està passant uns dies molt durs malgrat el suport que li han donat els seus amics, familiars i fins i tot la seva exparella i mare de la seva filla, la cantant Malú. Aquest suport que li ha donat demostra que tot i que han trencat, tots dos mantenen una bona relació i es tenen respecte pel temps que van estar units i per la seva filla. Uns dies després de la mort del pare, Albert Rivera ha decidit compartir a Instagram una carta molt emotiva en la qual deixa clar que sempre serà el seu màxim referent.
La carta d’Albert Rivera al seu pare deixa els seguidors emocionats
“La vida és meravellosa, cal gaudir-la cada minut. Això creia el meu pare i així m’ho va inculcar sempre. Però la vida a vegades fa mal, molt, moltíssim… I aquest diumenge a mi em va canviar per sempre, en rebre aquesta trucada de la meva mare que mai estàs preparat per a rebre. Ràbia, incredulitat i impotència va ser l’única cosa que vaig poder sentir en aquests primers instants, i la sensació que la vida de la qual parlaves en realitat era profundament injusta i cruel.
Avui, l’endemà passat, després d’acomiadar-nos físicament, de fins i tot esfondrar-me en el teu taüt abans d’incinerar-te, amb la sensació que en anar-te’n m’estaven arrencant part del cor sense anestèsia, començo a veure les coses d’una altra manera. Comença a cobrar sentit el teu llegat de valors, instants i aprenentatges d’aquestes dècades. Trobaré a faltar aquesta manera incondicional d’estimar-me, amb pocs “t’estimos” però amb aquest malbaratament d’amor en les teves accions cada dia de la meva vida. Ens coneixíem tant, érem tan semblants en algunes coses, que sense parlar durant dies érem capaços de comunicar-nos, ens intuíem com ningú. Érem un gran tàndem.
Soc afortunat, perquè de totes les teves facetes de la vida he gaudit en exclusiva de la teva millor versió, la de pare. Em vas ensenyar a créixer en la llibertat i en la responsabilitat (que són dues cares de la mateixa moneda), sempre tractaves que encertés, però també em deixaves equivocar-me perquè aprengués a aixecar-me. Ets irreemplaçable per a mi, papa. Així que haig de portar-te amb mi, m’acompanyaràs en les meves decisions, i seràs present en els valors que els inculqui a les meves filles. Te n’has anat del nostre costat, em faltes, em moro de dolor en pensar-ho. Però et prometo que des d’avui ompliré aquest buit amb la teva essència i el teu llegat. I cuidaré de la mama, la teva companya de viatge des de fa més de cinquanta anys.
Viurem la teva mort com ens vas demanar: celebrant la vida. Com deia Gabriel García Márquez: “No ploris perquè s’ha acabat, somriu perquè va succeir”. És cert que es va acabar, però va succeir, “vas succeir”. Bon viatge, papa, t’estimo”.
