Cristina Pedroche acaba de publicar un llibre sobre maternitat, el seu escrit més sincer en el que deixa anar titulars bomba que demostren que els primers mesos com a mare no han estat fàcils per a ella. La presentadora va donar la benvinguda a la petita Laia el passat mes de juliol i ara, vist amb perspectiva, s’adona que ha embogit una mica per culpa de les pors que comporta endinsar-se en el món dels nadons quan no tens experiència.
“Avui, per fi, la meva història serà vostra. Estic nerviosa, però intentant gaudir de cada instant. Sé que m’exposo moltíssim i és la vegada en què més despullada em trobareu perquè està escrit des de la part més profunda de la meva ànima, tot mostrant les meves fortaleses i també les debilitats i pors”, ha escrit per promocionar-ho en el seu perfil d’Instagram abans d’acudir com a convidada a El Hormiguero i repetir la mateixa idea.
Cristina Pedroche, amb por al futur de la seva nena com a filla de
La revista Mujer Hoy ha pogut llegir el llibre i avui mateix comparteix, en un article, alguns dels fragments més impactants que es troben dins d’aquesta llarga llista de confessions de Cristina Pedroche. Entre ells, destaca la gran por que sent des que és mare: “Per mi, continuaria a casa tancada amb ella fins als 20 anys. Què em fa pensar una cosa tan extrema? Ara Laia no n’és conscient, però quan s’assabenti de qui soc i a l’escola li diguin alguna cosa de mi… Em fa difícil pensar com podrem gestionar-ho a casa”.
I és que la col·laboradora de televisió és plenament conscient que la nena haurà d’aprendre a viure sent coneguda com la filla de. De fet, recorda un incident que va tenir lloc poc després del seu naixement: “Hi havia dues dones a la porta de l’habitació de l’hospital dient coses horribles sobre mi, sobre el meu part i sobre la meva filla. Ens deixaven verds a David i a mi perquè no ens suportaven i els hi quèiem malament… Em van fer sentir molt petita i vulnerable quan van criticar la nena”.
Així ha estat el pitjor accident de Cristina Pedroche amb la seva filla
Cristina Pedroche, com tantes altres mares, té por al mal que pugui experimentar la seva filla. I, en aquest sentit, ha relatat un dels episodis traumàtics que més l’ha perseguit en aquest primer any de maternitat. Explica en el seu llibre que, quan la nena només tenia 2 mesos, va patir una caiguda. Totalment esgotada, estava estirada mentre li donava el pit i la nena va caure en el forat entre el llit i el bressol: “Em vaig sentir la pitjor mare del món per quedar-me adormida. No marxava del meu cap la seva imatge plorant, tan petita i a terra. Com havia estat capaç de quedar-me adormida? Quin tipus de mare era?”.
Aquell accident va fer que es fustigués i va començar a tenir “idees apocalíptiques” que diu que la van bloquejar: “No feia més que pensar que me la traurien, que havia arribat fins allà quan tenia dos mesos i que jo moriria”. Davant d’això, el seu marit va adonar-se que Cristina necessitava ajuda i li va recomanar que acudís al psicòleg per parlar-ne: “Vaig estar tot el dia enfonsada, no em sentia bé i em lamentava sense parar”.
Cristina va fer-li cas i, gràcies a la teràpia, va poder deixar una mica de banda la immensa por que li impedia poder gaudir del tot d’un procés que hauria de ser maquíssim.
