Bruce Willis va anunciar l’any passat que patia una malaltia que afectaria directament la seva carrera cinematogràfica. Els metges li havien diagnosticat afàsia, el que suposava que acabaria tenint problemes per parlar i comunicar-se en un futur. L’exitós actor ha hagut de fer-se un munt de proves al llarg d’aquests mesos per veure quin era l’abast de la malaltia i acaben de confirmar que no hi ha bones notícies. La seva família ha emès un comunicat en el que asseguren que “la seva condició ha progressat” i que ara tenen un diagnòstic més específic i més greu: l’intèrpret pateix demència frontotemporal.
La seva dona reconeix que el seu estat ha empitjorat i que, desgraciadament, ara saben que té una condició sense cura: “Actualment no existeix cap tractament per a aquesta malaltia, però confiem que en els pròxims anys pugui haver-hi alguna solució”. Es tracta d’un problema de salut més comú del que pot semblar, sobretot entre menors de 60 anys, però no se sap el seu abast real perquè no és fàcil de diagnosticar.
Ho han tret a la llum en un escrit en el que han agraït el suport que ha rebut des que vas saber-se que estava malalt: “Degut a la vostra amabilitat i perquè sabem que estimeu Bruce tant com ho fem nosaltres, volem donar-vos una actualització”. Reconeix que ha estat “dolorós” conèixer que té aquesta malaltia, però que els alleugereix poder posar nom a què és el que té.
Què és la demència frontotemporal que pateix Bruce Willis?
I en què consisteix aquesta malaltia exactament? En el comunicat la descriuen com un problema de salut “cruel” que pot afectar tothom i que és el tipus de demència més comuna entre els menors de 60 anys. Les enciclopèdies mèdiques expliquen que es tracta d’un trastorn cerebral que afecta i fa encongir els lòbuls frontal i temporal del cervell, dues àrees que s’associen amb el llenguatge i la conducta.
Generalment, les persones amb aquest diagnòstic pateixen canvis en la seva personalitat i els fan més impulsius, amb una conducta socials que cada vegada es fa més inapropiada. Perden l’empatia a poc a poc i poden arribar a tenir falta de judici.
De la mateixa manera, en molts casos també poden perdre la capacitat de fer servir el llenguatge adequadament, amb el deteriorament o pèrdua de la parla.
