Anna Barrachina ha viscut uns mesos molt i molt durs per culpa del càncer de pulmó que li han diagnosticat. L’actriu ha volgut compartir el seu testimoni en una entrevista esperançadora a Col·lapse, en la qual deixa clar que hom es pot recuperar d’aquesta malaltia encara que tingui mal pronòstic. En el seu cas, van trobar que el càncer en un dels pulmons s’havia reproduït i també tenia metàstasi al cap. Ara es troba bé, però reconeix que ha estat “dur“. Afortunadament, la seva doctora li va poder detectar el càncer aviat.
Ella havia acudit al metge perquè li feien mal les cervicals i no es trobava bé: “Jo estava actuant a Romeo i Julieta i ningú no em feia cas. No em trobava bé, però el 29 d’agost vaig témer realment per la meva salut i dos dies després em van detectar un càncer al cap que venia del pulmó”. Li han tret un quart de pulmó i tot ha sortit net: “Han pogut radiar el cap i ja no tinc problemes, simplement em prenc unes pastilles i faig la meva vida”, ha dit a TV3.
Curiosament, l’ha tractat la mateixa doctora que va estar pendent de la seva germana 30 anys enrere. Ella només tenia 23 anys quan va rebre un diagnòstic similar i, desgraciadament, no ho va poder superar. Ara, l’Anna només fa que donar les gràcies perquè la ciència ha evolucionat molt des de llavors i ella se n’ha beneficiat. Aquesta experiència li ha canviat la vida i no es cansa de dir-ho: “Suposa un abans i un després”.
Anna Barrachina explica com es troba després de superar un càncer
L’actriu té clar que l’amor cap a la professió l’ha ajudat a viure aquest malson una mica millor: “Està molt bé parar i posar-te a tu primer, però sentir l’energia del públic és vital perquè t’acompanya i t’ajuda”. En el seu cas, diu que no ha estat conscient de la malaltia que ha tingut fins que s’ha recuperat: “No n’he estat conscient fins ara. Fa un any i sis mesos que em van diagnosticar càncer, però no ets conscient del que tens. En un primer moment, et crees una realitat paral·lela potser perquè soc actriu i em moc molt bé amb la imaginació. La meva professió ha estat la meva salvació i la meva vida”.
També li ha costat especialment haver d’explicar-li al seu fill què li passava, ja que només tenia 18 anys per llavors: “Explicar-li al meu fill que jo estava entre la vida i la mort va ser molt dur, crec que ha estat el més dur que m’ha passat a la vida. Reia i plorava al mateix temps, no podia. No ens han ensenyat a acompanyar mai una persona malalta, quan ens toca i enfoques la mort… Ens haurien d’educar en aquest i en altres temes, a l’escola hi hauria d’haver una assignatura d’higiene mental. Ens han d’educar per morir”.
Anna Barrachina veu el futur amb positivisme: “Visc pel públic i fer teatre. Veig el futur amb calma“.
