Carles III d’Anglaterra continua immers en la batalla contra el càncer, un tractament que la família reial està tractant amb un hermetisme molt exagerat. Ha passat un any i mig des que comuniquessin que estava malalt, però encara no han dit públicament quina gravetat té o a quina zona del cos afecta. Pràcticament no ha abaixat el ritme, en aquest temps, ja que l’hem vist al capdavant d’un munt d’actes oficials sense perdre el somriure. No s’ha curat encara, per això, ja que una bona notícia com aquesta l’haurien celebrat en gran i tota la premsa ho sabria. La cosa és que, segons el que diuen fonts properes al monarca, la seva situació seria molt més delicada del que pretenen fer veure.
Al mitjà Radar Online, una persona amb contactes a dins del palau assegura sense vacil·lar que Carles III està “molt fràgil” als seus 76 anys: “Sap que s’apropa el seu final“. Preguntat sobre el seu estat de salut fa només uns dies, l’aristòcrata va deixar anar una frase que ha generat molts comentaris: “Estic fent tot el que puc“. Que ho digués mentre caminava amb l’ajuda d’un bastó no ajuda a restar dramatisme, és clar.
Davant d’això, insisteixen que Carles no està tan bé com diuen: “Aquesta tràgica admissió és l’últim senyal que està lluitant una batalla perduda contra el càncer“. De la mateixa manera, deixen caure que s’estaria refugiant en el whisky: “Així adorm el dolor i la desesperació que sent. El rei s’enfronta a una dura i perduda batalla contra la seva malaltia i recorre a l’alcohol per alleugerir el seu malestar”.
Carles III, amb una plantació secreta de cànnabis?
No contents amb això, també els ha arribat el rumor que Carles estaria cultivant cànnabis en secret perquè el podria ajudar a controlar el dolor que sent: “Sempre ha tingut una mentalitat oberta pel que fa als remeis naturals i ara té l’esperança que les propietats medicinals del cànnabis alleugerin el seu dolor sense causar escàndol”, ha dit un veí.
En les fotos oficials que publiquen d’ell darrerament, estaria “posant una cara molt valenta” davant del seu dolor; diuen. Molts es fixen en el canvi físic que ha experimentat, un deteriorament que qualifiquen de “significatiu“. Que vagi en bastó, com dèiem, seria un element clau: “S’ha convertit en una necessitat”. Tot un seguit d’informacions catastrofistes que deixen clar que algunes de les persones properes no confien que acabi curant-se del tot.
