L’insòlit cas de la filla-neta d’Ana Obregón ha reobert el debat sobre la gestació subrogada a l’estat espanyol, però la particularitat d’haver fecundat un òvul amb esperma del seu fill mort afegeix complexitat a una polèmica que portarà cua. A l’entrevista en exclusiva que va donar a la revista Hola!, Obregón estava molt tranquil·la perquè, tot i que la gestació subrogada és contrària a la llei a Espanya, ella assegura que “tot és legal” i que la nena “tindrà passaport estatunidenc i doble nacionalitat”. Legalment, és la seva filla i així consta a la documentació, explica, i per poder-la tornar a Espanya té previst registrar-la al Consolat espanyol de Miami.
Però no tothom ho veu tan clar. El magistrat i portaveu territorial de Jutges i Jutgesses per la Democràcia, Joaquim Bosch, assegura en un fil de Twitter que el polèmic cas d’Ana Obregón presenta “nous problemes jurídics i ètics”. No està tan clar que algú pugui ser la mare i l’àvia d’un nadó i també té dubtes sobre la utilització de l’esperma congelat del seu fill, ja mort, sense una autorització expressa. Abans de res, Bosch recorda que la gestació subrogada és “contrària a la llei” a Espanya i que es considera un tipus de “violència contra les dones”. El Tribunal Suprem considera que els ventres de lloguer són una “variant de la venda de nens i nenes”.
Els mecanismes que té Obregón registrar la filla-neta
El jurista reconeix que hi ha persones –riques– que intenten saltar-se la prohibició viatjant a l’estranger i després volen registrar l’infant a Espanya. En el cas d’Obregón, és “l’àvia genètica” i pretén ser “la mare registral” de la nena. Tot i que des del 2010 existeix una instrucció que permet regularitzar nadons comprats a l’estranger –Miguel Bosé és un dels famosos que ha utilitzat aquesta via–, Bosch matisa que està pensada per a persones que han aportat el seu material genètic en la fecundació. És com una xarxa de seguretat perquè si es denega el registre inicial, el sol·licitant pugui “exercir després una acció de paternitat per reclamar la filiació biològica”.
“El cas d’Ana Obregón és molt diferent perquè ella no ha aportat material genètic propi, sinó del seu fill”, per la qual cosa avisa que una acció de filiació biològica “no podria prosperar”. Una alternativa seria l’adopció, però Bosch alerta que hi ha un altre problema. Obregón és l’àvia de la nena i el Codi Civil espanyol “prohibeix que una àvia sigui la mare adoptiva de la seva neta”. L’artista encara tindria una altra opció. Quan tot falla, com que prima l’interès de la menor, es podrien “activar mecanismes tutelars” per nomenar-la “tutora” de la nena si s’acredita que és “la persona més idònia”.
3
1
