La societat espanyola no està desconnectada del que ocorre, però sí mostra creixents dificultats per a interpretar-lo. En un context marcat per l’acumulació de riscos globals —des de conflictes bèl·lics com la guerra de l’Iran o Ucraïna fins a tensions econòmiques, climàtiques i tecnològiques—, el 81,8% dels ciutadans descriu el món com a inestable i el 72,9% considera que és més insegur que fa una dècada; en aquest entorn, més de la meitat projecta el futur amb incertesa (53,2%), segons les conclusions del primer informe H/ORIZONTES presentat avui a Madrid, i elaborat per H/Advisors en col·laboració amb 40dB.
Aquest informe busca desxifrar periòdicament els reptes i preocupacions que impulsaran l’agenda pública a Espanya. Aquesta sensació d’incertesa no es tradueix automàticament en indiferència, sinó en desorientació. L’interès pel que succeeix es manté —el 96% dels ciutadans segueix el que ocorre—, però conviu amb una menor implicació en el col·lectiu: el 52,2% reconeix haver perdut interès o motivació per a implicar-se. “Aquesta evolució apunta no tant a una desconnexió com a la dificultat de trobar marcs de referència en un entorn en transformació”, en paraules d’Elena Pisonero, coordinadora de l’estudi i del Consell Assessor d’H/Advisors.
Aquest context dibuixa una seqüència clara en el comportament social. La ciutadania roman atenta, però ho fa en un entorn percebut com cada vegada més incert i insegur, on la identificació de riscos és elevada —conflictes bèl·lics (56,2%) o crisis econòmiques (49,7%)—. Davant la dificultat per a interpretar i anticipar l’entorn, la reacció no és la desconnexió, sinó el replegament: el 59% afirma actuar amb major cautela, la qual cosa es tradueix a evitar l’endeutament (85,1%), reduir la despesa no essencial (75,3%) o informar-se més abans de consumir (78,4%).
Aquest desplaçament cap a l’autoprotecció s’acompanya d’una transformació en la relació amb el col·lectiu. Set de cada deu ciutadans perceben un augment de l’individualisme i un 67% considera que la societat està avui més fragmentada. La falta de referències compartides impulsa lectures cada vegada més individuals de la realitat, afeblint els vincles col·lectius. Així, el 62% dels espanyols considera que avui és més difícil articular un projecte comú de país que fa una dècada, mentre que el 65% afirma que la democràcia espanyola no li representa.
L’informe identifica, a més, una dissociació clara entre els avanços objectius del país i la percepció social. Malgrat l’evolució positiva d’alguns indicadors, predomina una visió crítica: el 60,4% percep Espanya com menys segura i el 54,9% com menys pròspera que fa una dècada, amb valoracions negatives en àmbits com la confiança institucional (54,3%) o el nivell de vida (50,1%).
Aquesta bretxa es reforça per un canvi en les expectatives, especialment entre els joves, que són l’únic grup que considera que prosperar depèn més del patrimoni —en gran manera vinculat a l’herència— que del treball, la qual cosa apunta a una transformació en la percepció de la mobilitat social. “Es perfila així una generació que, encara que continua valorant l’esforç, ha deixat de percebre’l com a garantia suficient de progrés”, ha assenyalat José María Lassalle, membre del Consell Assessor d’H/Advisors, durant l’acte de presentació.
En paral·lel, les preocupacions es concentren en l’immediat: el cost de la vida (53,8%) i l’habitatge (42,9%) encapçalen la llista, en un context on aquesta última es percep com el problema més infravalorat en el debat públic.
En projectar el futur, predominen expectatives marcades per la incertesa: el 70,9% anticipa un major poder de les grans tecnològiques, el 62,6% més fragmentació internacional i el 58% possibles retrocessos democràtics, enfront d’una transició energètica (48,2%) que concentra les principals expectatives positives.
