Un estudi dut a terme per la Universitat Complutense de Madrid (UCM) a partir de l’anàlisi de 500 articles científics publicats a tot Europa, la investigació més profusa i completa fins a l’actualitat sobre la matèria, conclou que no hi ha una connexió entre la subcontractació a proveïdors privats i l’augment de la mortalitat evitable. Unes conclusions que contradiuen les afirmacions fetes per la ministra de Sanitat, Mónica García, que en seu parlamentària havia assenyalat l’existència d’estudis que relacionaven la col·laboració publicoprivada amb un increment de la mortalitat evitable.
La investigació, titulada ‘Revisió bibliogràfica de la Col·laboració publicoprivada en Sanitat: impacte en els indicadors sanitaris’ i realitzada per la Càtedra Extraordinària de Salut Sostenible i Responsable de la Facultat de Comerç i Turisme de la UCM, assenyala entre les seves conclusions que, a escala general, no es demostra evidència que en els models de col·laboració publicoprivada s’obtinguin millors resultats ni pitjors en els indicadors sanitaris que en model de gestió pública tradicional a Espanya i altres països europeus. I destaca que hi ha gran diversitat de factors que determinen el funcionament i els resultats dels models de col·laboració publicoprivada, entre ells la capacitat real del gestor, la personalitat jurídica, l’entorn administratiu i institucional, la cultura del centre, les condicions del contracte i la supervisió adequada per part del finançador de la qualitat del servei prestat pel gestor.
L’estudi de la UCM subratlla també la necessitat de disposar de més i millors dades per fer anàlisis concloents, assenyalant que molts dels estudis existents no permeten generalitzar-ne les conclusions a causa de limitacions en les dades disponibles.
L’anàlisi fa a més una revisió dels polèmics articles esmentats per la ministra Mónica García, en particular l’article de ‘The Lancet’ sobre el sistema britànic i el del Journal of Epidemiology an Community Health sobre Itàlia, indicant que les dades utilitzades en aquests estudis no permeten establir una connexió concloent entre la privatització de serveis i un augment de la mortalitat evitable.
L’estudi també conclou que els hospitals de gestió privada en model concessional presenten els millors resultats en mortalitat. L’anàlisi compara diversos indicadors dels hospitals públics i els gestionats per operadors privats, demostrant que aquests últims presenten millors resultats d’eficiència i atenció al pacient a la majoria dels indicadors analitzats.
En el cas de la Comunitat de Madrid, a tall d’exemple, i com a indicador rellevant a l’àmbit principal de l’estudi realitzat per la UCM, a l’índex agregat de mortalitat, quatre dels cinc hospitals públics gestionats per un operador privat (Infanta Elena, Rey Juan Carlos, Villalba i Fundación Jimenes Díaz) presenten els millors índexs de tota la regió, amb una Ràtio de Mortalitat Estandarditzada (RME) inferior a 1, és a dir, per sota del que s’esperava. El cinquè hospital, Torrejón, presenta un RME d’1.
A més, les auditories de la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana sobre els departaments de Manises i Torrevella conclouen que aquests són dels més eficients de la regió i generen un estalvi significatiu en la despesa sanitària pública, aconseguint índexs de consecució d’objectius superiors a la mitjana dels hospitals de la Comunitat Valenciana. A Torrevella, la taxa de mortalitat per a totes les edats i totes les causes per 100.000 habitants ajustada a la població és de 822, mentre que la mitjana autonòmica es va situar el 911 l’any 2015, per sota de la mitjana de la Comunitat Valenciana.
Per a ASPE, aquestes afirmacions han intentat menyscabar el model col·laboratiu que la privada brinda en auxili de la sanitat pública, tal com permet la Llei General de Sanitat vigent des de 1986, i així avalar la Llei de Gestió Pública i Integritat del Sistema Nacional de Salut, el tràmit parlamentari del qual ha estat recentment anunciat, i que busca acabar amb els concerts sanitaris i altres models de col·laboració publicoprivada, malgrat les greus conseqüències que tindria en salut ciutadana i cost econòmic.
