La Universitat Alfons X el Savi (UAX) ha celebrat al seu campus UAX Chamberí la II Jornada de Salut Digital, una trobada que ha reunit experts de l’àmbit sanitari, acadèmic, institucional i industrial per a analitzar com ha d’evolucionar la formació dels professionals sanitaris davant l’accelerada transformació digital del sistema de salut. La jornada ha aprofundit en la identificació de reptes comuns i línies clau d’actuació per a convertir la tecnologia en una eina al servei de la cura dels pacients.
Els experts van coincidir que el sistema sanitari afronta desafiaments estructurals com la sostenibilitat, l’eficiència i la transició cap a models més preventius i personalitzats. En aquest context, la capacitació contínua i la definició de nous rols professionals s’han convertit en prioritats estratègiques. La generalització de l’ús de la dada, la interoperabilitat dels sistemes i l’adopció d’eines basades en intel·ligència artificial exigeixen una evolució profunda dels models formatius i de la cultura organitzativa de les institucions sanitàries.
El president del Consell Assessor de l’Associació de Salut Digital, Jaime del Barri, va destacar la importància d’integrar la tecnologia en la pràctica sanitària, apuntant que “la salut digital és un conjunt de solucions per a millorar la cura dels pacients i en aquesta revolució ha de ser accessible per a tots, incloent-hi els col·lectius més vulnerables. La interoperabilitat és clau per a reduir bretxes i assegurar que tots els pacients puguin beneficiar-se dels avanços de la IA”.
Un dels principals consensos de la trobada va ser l’existència d’una bretxa entre la formació tradicional dels professionals sanitaris i les competències digitals que ja demanda la pràctica assistencial. En aquest sentit, Aida Suárez, degana de la Facultat de Ciències Biomèdiques i de la Salut de UAX i directora de One Health del Grup UAX, va subratllar que “fa ja 4 anys que identifiquem una bretxa clara entre la formació que rebien els futurs professionals sanitaris i les competències que demandava. La salut digital evoluciona a gran velocitat i continua requerint una formació específica, tant per a estudiants com per a professionals en actiu”.
En aquest sentit, Suárez ha recordat que UAX va ser pionera en incorporar continguts de Salut Digital en el Grau de Medicina i ja l’està integrant en la resta titulacions de l’àrea de Salut com a Infermeria, Farmàcia, Biomedicina o Fisioteràpia, entre altres. Des de llavors ha desenvolupat una estratègia en aquest àmbit que s’ha anat enriquint gràcies a una estreta col·laboració amb institucions sanitàries i amb les aportacions sorgides en la primera jornada de salut digital, celebrada l’any passat.
Nous perfils
Segons els experts, un dels principals reptes actuals és adaptar la formació a un entorn en el qual la gestió de la dada, la interoperabilitat i l’ús crític d’eines digitals, són ja elements clau en la pràctica assistencial.
Així ho posava de manifest Nuria Ruiz, directora general de Salut Digital de la Comunitat de Madrid, destacant que “hem passat d’emmagatzemar dades a generar coneixement a partir d’ells, la qual cosa implica transformar no sols la tecnologia, sinó també els processos assistencials i la cultura organitzativa”. Mentre que Marcos Hernández, director mèdic de l’Hospital Universitari de La Princesa, va incidir en què “la IA obliga a reorganitzar el coneixement i a definir qui lidera aquesta transformació”, especialment en un context on “els desenvolupaments tecnològics avancen més ràpid que la seva implementació en les organitzacions”.
Des d’una perspectiva organitzativa, Marisa García, directora gerent de l’Hospital Universitari del Tajo, va apel·lar a la necessitat de professionals que actuïn com a pont entre l’assistencial, el tecnològic i la gestió. “Necessitem gestors del canvi que puguin integrar aquestes eines en la realitat clínica”.
Per a redefinir els perfils professionals en salut digital, els experts van coincidir a impulsar models híbrids i estructures de capacitació progressiva. Fernando Martín, subdirector gerent d’Informàtica Mèdica, Estratègia Digital i Innovació de l’Hospital Universitari La Paz, va explicar que “la formació del professional ha d’entendre’s com una piràmide, des dels titulats sanitaris i residents fins als professionals en exercici, passant per perfils molt destacats i gestors, fins a arribar a especialistes en salut digital i informàtica mèdica, que són els qui dissenyen i implementen les necessitats clíniques, adaptant la tecnologia a la pràctica assistencial”. En aquest sentit, va subratllar la importància de “definir competències en cada nivell i desenvolupar programes de certificació que garanteixin el seu compliment”.
IA
La IA obre la porta a avanços significatius en àmbits com la medicina de precisió, però van insistir en la necessitat d’una supervisió humana constant i d’una integració responsable en els processos assistencials. Enrique Grande, director del programa One Oncology Madrid de Quirónsalud, va destacar que la IA permet avançar cap a una medicina de precisió “donant a cada pacient el que necessita”, encara que va advertir de la importància de la seva supervisió: “és clau auditar els algorismes i evitar possibles biaixos en les recomanacions clíniques”.
Des de l’àmbit de la indústria, Pablo Crespo, secretari general de FENIN, va assenyalar que “el sector està competint per atreure talent expert en gestió de la dada, capaç d’extreure valor de la informació que generen els dispositius”, i va afegir que també creix la demanda de perfils amb coneixement regulador, ja que “els algorismes han de complir la normativa i garantir la seguretat del pacient, perquè les decisions afecten persones vulnerables”.
En l’àmbit formatiu, Mariví Rodó, coordinadora de Salut Digital i cap d’Estudis del Grau de Medicina de UAX, va subratllar el paper de les universitats a formar professionals que “utilitzin la tecnologia com a eina, sense perdre el focus en la humanització de l’atenció al pacient”.
El paper de la dada també va centrar part del debat, ja que “vivim un moment extraordinari per l’accés i la capacitat d’anàlisi de la dada”, encara que “la IA és una eina que requereix aptitud i actitud per a ser utilitzada correctament”, tal com va apuntar José Luis Díez, Sènior Advisor Health de EY.
Jacinto Velasco, cap d’Estudis d’Enginyeria Matemàtica i Física de la Facultat de Business & Tech de UAX, va subratllar que “el metge necessita dues competències clau: conèixer el llenguatge i les tecnologies, i tenir una base sòlida de dades per a poder interpretar-los”, al mateix temps que va recordar que “la intel·ligència artificial és un copilot, però sempre ha d’estar baix control humà”. En la mateixa línia, Begoña Moreno, Directora de Tecnologia en BESTINVER, va assenyalar que “el professional sanitari ha d’entendre què hi ha darrere de la IA, qüestionar-la i avaluar el risc dels algorismes, a més de conèixer el marc regulador i garantir la ciberseguretat”.
Durant el debat, la protecció de la dada va cobrar importància en un context en el qual Europa compta amb un marc regulador exigent, però necessari per a garantir la seguretat. “La protecció de les dades mèdiques és fonamental i no ha d’entendre’s com un fre a la innovació, sinó com una garantia”, va assenyalar Moreno, qui també va apuntar a l’avanç cap a models com el cloud sobirà.
En aquest nou paradigma, la formació i el canvi d’actitud es posicionen com a factors determinants. “El repte no és només ensenyar, sinó ajudar els professionals a adaptar-se a l’entorn digital”, va assenyalar Díez. Mentre que Moreno va manifestar la importància de celebrar aquest tipus de trobades en afirmar que “és fonamental reflexionar sobre com formem avui als qui transformaran la sanitat demà”.
Amb aquesta segona edició, UAX va assenyalar que reafirma el seu compromís amb una formació sanitària adaptada als desafiaments actuals del sistema de salut, integrant la salut digital de manera transversal en els seus programes acadèmics i promovent el diàleg entre universitat, professionals, indústria i administració. La universitat, que aplica també la tecnologia per a impulsar l’aprenentatge i recentment ha integrat Realitat Virtual en la preparació dels seus estudiants per al ECOE (Examen Clínic Objectiu Estructurat), “consolida així el seu paper com a agent actiu en l’actualització educativa i en la reflexió estratègica sobre el futur de la sanitat”.
