La presidenta de Balears, Marga Prohens, va apuntar aquest dimecres que el turisme regeneratiu és la clau de la competitivitat i de l’orgull de l’arxipèlag en aquesta matèria.
Palma va ser aquest dimecres la capital del debat del sector turístic durant el ‘Forbes Illes Balears Tourism Summit 2025’, una trobada en el qual s’ha donat un “mandat” clar per a la indústria: l’enfocament regeneratiu ja no és una tendència, sinó una exigència ineludible i la nova frontera econòmica.
En aquest debat, Prohens va situar a l’arxipèlag a l’avantguarda d’un model que busca alinear la rendibilitat empresarial amb la sostenibilitat social i el benestar ciutadà, redefinint el valor de cada visita.
Prohens va insistir que Balears lidera el canvi. “No sols som un de les principals destinacions turístiques d’Europa i del món, sinó que també som experts exportadors de coneixement sobre el sector i, ara, exportadors d’innovació aplicada al turisme”, va afirmar, i va destacar que el Govern comparteix “el fruit del treball que estem fent des de les illes, des de les institucions i el sector privat, de la mà dels agents socials i de les entitats de la societat civil, per a una veritable transformació del model econòmic i turístic”.
La líder de l’executiu balear va aprofitar el fòrum organitzat per Forbes per a posar en valor el model únic de les illes, “perquè som, tal vegada, el primer cas d’una economia que vol transitar, no des de la recessió ni des de la crisi, sinó des de l’èxit; des d’un model que genera riquesa. Preferim assumir aquest repte de gestionar l’èxit i no haver de reinventar-nos des de zero”.
A més, va ressaltar el resultat de la col·laboració públic-privada, “que és clau per a transformar qualsevol societat”, una col·laboració que va voler defensar explícitament “enfront dels que criminalitzen al sector privat, enfront dels quals assenyalen, enfront dels quals busquen sempre la caricatura fàcil. Jo m’he trobat un sector privat en aquestes illes, unes empreses, uns agents socials i econòmics totalment compromesos, sobretot, amb el futur de les illes”.
IMPACTE DEL TURISME A LES ILLES
La jornada, celebrada en l’emblemàtic És Baluard Museu d’Art Contemporani, va abordar l’impacte del turisme en l’economia real. En la taula sobre el lideratge balear com a motor de competitivitat, les grans empreses van prendre la paraula per a validar aquesta transició. Entre elles, Vicente Fenollar, president de Grup Ávoris, qui va posar l’accent en la capacitat d’adaptació i innovació de les companyies a les illes, indicant que “som un ‘Silicon Valley’ del turisme. Tenim molt talent a Balears, un gran talent que formem aquí i amb el qual treballem i gestionem els nostres equips, la qual cosa ens permet exportar el nostre ‘know-how’”.
Al seu costat, Toni Mir, CEO de Cap Vermell Group, va explicar com “el lideratge en el turisme regeneratiu part d’una cultura d’empresa. Nosaltres no ho seguim com una tendència, ho hem interioritzat perquè la sostenibilitat va més enllà de l’ambiental: és social. A Balears som líders, som referents. Veure cadenes de la zona a tot el món ens dona orgull”.
Un dels punts més atractius de la trobada va girar entorn del reconeixement de la identitat pròpia com a actiu turístic. Es va debatre intensament sobre com la gastronomia, l’art i la creativitat actuen com a ambaixadors de la marca Balears. En aquest sentit, l’alcalde de Palma, Jaime Martínez Llabrés, va agregar que a les illes “som únics, estem en el mitjà del Mediterrani, tenim una història mil·lenària i una experiència de treball en el sector turístic que s’ha enfortit en les últimes dècades. Per això presentem la nostra candidatura per a ser Capital Europea de la Cultura en 2031, amb la nostra cultura com a motor”.
Un dels components clau dins del turisme regeneratiu és la integració de pilars identitaris com la gastronomia dins de l’oferta del sector. En paraules del xef Estrella Michelin Andreu Genestra, aquesta connexió a les illes és una cosa natural perquè “som una terra que ha sabut acollir el negoci del turisme i que hem obert les portes de la nostra cultura, però ara hem de ser astuts perquè aquesta cultura no estigui en risc i que continuï sent un baluard per als residents i els visitants”.
GESTIÓ I REPTE PÚBLIC
El consens general de la jornada apunta al fet que Balears té “els deures fets” per a afrontar la dècada vinent, però el repte de la implementació continua vigent. L’administració va recollir el guant, assegurant que les polítiques públiques acompanyaran aquest esforç del sector privat per a garantir que la riquesa turística permee en tota la societat.
Marga Prohens va clausurar l’acte reiterant el seu compromís amb un model que generi orgull de pertinença. “Podem dir amb orgull, encara que sempre amb humilitat, que la nostra estratègia està funcionant. Les dades demostren que ja s’està produint un canvi de tendència en el turisme de les nostres illes: mentre estem aconseguint la contenció en els mesos d’estiu, estem creixent com mai en els mesos de temporada mitjana i baixa”.
No obstant això, la presidenta va ser crítica sobre el paper del sector públic, admetent que té molt per fer, ja que “a vegades som el principal hàndicap perquè les inversions productives i diversificades en projectes estratègics puguin trobar a Balears un lloc atractiu. Però estem treballant a convertir-nos en un aliat i en un referent per a les empreses, perquè el nostre model es desenvolupi sobre un balanç entre el benestar i el creixement”.
La presidenta va concloure amb un missatge de confiança cap als empresaris i la societat civil: “Som una potència turística i no demanarem perdó per això; creixerem i a consolidar un nou motor per a Balears, potenciant el que sabem fer i exportant bones pràctiques”, segellant així una jornada que marca un punt d’inflexió en la visió turística de les illes.
