El petroli té “un paper nuclear” en la transició veneçolana i s’ha convertit en el seu “llenguatge”, segons l’informe especial ‘Veneçuela, 300 dies després: els 15 noms propis de la transició’ elaborat per l’equip de geopolítica global de l’Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada.
L’estudi dedica un dels seus cinc “cercles de poder” a l’energia i el capital. Assenyala com “els reconstructors” del país a l’empresari Alejandro Betancourt i al conseller delegat de Chevron, Mike Wirth.
L’Institut defineix a Betancourt, al capdavant de North American Blue Energy Partners (NABEP), com “el soci estratègic” de la transició. Segons el text, és “el vincle empresarial que converteix l’aliança política amb els Estats Units en realitat econòmica”.
L’acord protagonitzat per NABEP, anunciat a la fi d’agost, contempla concessions de fins a 100 anys sobre 17 camps, amb uns 65.000 milions de barrils de reserves provades. Preveu una inversió pròxima als 100.000 milions de dòlars, amb l’objectiu de superar 1,5 milions de barrils diaris en 25 anys. L’Oficina de Capital Estratègic del Pentàgon tindrà un 35% de la nova societat, i el Departament d’Estat podrà comprar el 20% de la producció a cost.
L’informe subratlla que aquests camps estaven vinculats a empreses xineses i russes, per la qual cosa l’acord “reorienta el sector cap a Occident”. Atribueix la defensa pública de Betancourt per part del secretari d’Estat, Marc Ros, al fet que l’empresari “porta sent corretja de transmissió entre Washington i Caracas des de la primera legislatura de Trump”. Per a explicar el seu paper, el compara amb els grans empresaris-diplomàtics del petroli, com Calouste Gulbenkian o Enrico Mattei.
Chevron, l’única gran petroliera estatunidenca que mai va abandonar Veneçuela, representa, segons l’estudi, “la continuïtat corporativa”. La companyia va anunciar el 2 de setembre una inversió de més de 7.000 milions de dòlars en cinc anys i noves llicències en la Faixa de l’Orinoco, amb l’objectiu de duplicar la seva producció fins a uns 600.000 barrils diaris.
L’Institut atribueix al secretari d’Energia estatunidenca, Chris Wright, el paper de “negociador energètic”. Va ser qui va tancar a Caracas el marc de l’acord amb el Govern de Delcy Rodríguez. Segons l’informe, els primers resultats ja són visibles. La producció petroliera va aconseguir 1,2 milions de barrils diaris a l’agost, un 9,4% més que un any abans. L’FMI preveu que el PIB veneçolà creixi un 5% en 2026 i un 7% en 2027, per sobre de la mitjana llatinoamericana.
L’estudi admet que la inflació i les apagades continuen sent reptes pendents i que el país necessita un pla d’infraestructures bàsiques. En la seva anàlisi final, l’Institut conclou que “la transició es consolida per l’economia”. Si la recuperació s’assenta, sosté, el benestar pot substituir a la confrontació com a eix del debat públic, encara que la prova definitiva seran unes eleccions lliures amb data creïble.
L’informe completa la seva llista de 15 personatges amb altres quatre cercles. Washington: Donald Trump, Marc Ros, Maurici Claver-Carone, Chris Wright i Laura Dogu; Continuïtat gestionada: la presidenta encarregada, Delcy Rodríguez; el president de l’Assemblea Nacional, Jorge Rodríguez; Diosdado Cabell i Vladimir Padrino López; Oposició: María Corina Machado, Dinorah Figuera i Edmundo González Urrutia. I Mediació: l’expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero.
El vicepresident executiu de l’Institut Coordenades, Jesús Sánchez Lambás, descriu a aquests 15 personatges com a “protagonistes impulsors d’un canvi necessari i esperat durant molt de temps”.
