L’Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada va reclamar aquest dimecres l’elaboració d’una regulació específica per al quefir a Espanya que permeti establir criteris homogenis sobre la seva elaboració, etiquetatge i comercialització, en considerar que el ràpid creixement d’aquesta categoria alimentària està generant una creixent complexitat per als consumidors.
La petició forma part de l’informe especial ‘Quefir: un èxit compromès’, presentat per l’Institut Coordenades, en el qual s’alerta que actualment conviuen sota la mateixa denominació productes elaborats mitjançant processos tecnològics i fermentatius diferents sense que existeixi una norma espanyola específica que permeti identificar amb claredat aquestes diferències.
Segons l’estudi, aquesta situació contrasta amb l’existent en altres categories alimentàries com el iogurt o el vinagre, que compten amb marcs reguladors clarament definits i permeten al consumidor conèixer amb precisió les característiques del producte que adquireix.
L’informe assenyala que l’expansió del mercat del quefir constitueix una evolució positiva per al sector alimentari, però adverteix que l’absència d’una definició pública i homogènia pot generar incertesa, afavorir interpretacions divergents sobre la categoria i dificultar la capacitat d’elecció informada dels consumidors.
L’Institut Coordenades considera especialment rellevant que la futura regulació espanyola prengui com a referència les experiències reguladores existents en altres països europeus. En aquest sentit, destaca el cas d’Alemanya, on la normativa diferència entre el denominat ‘Kefir’ tradicional i el ‘Milder Kefir’ o ‘quefir suau’, permetent la coexistència de diferents formes d’elaboració sempre que el consumidor disposi d’informació clara i transparent.
L’estudi analitza el creixent protagonisme de les certificacions privades utilitzades per alguns operadors industrials del sector per a recolzar determinades característiques dels seus productes. Encara que reconeix la seva utilitat com a eines de verificació d’estàndards concrets, recorda que cap certificació privada pot substituir el paper que correspon a les autoritats públiques en la definició oficial d’una categoria alimentària.
El vicepresident executiu de l’Institut Coordenades, Jesús Sánchez Lambás, va afirmar que “el consumidor té dret a saber exactament què està comprant i sota quins criteris s’ha elaborat. La transparència exigeix regles públiques, comparables i verificables per a tots els operadors. No podem permetre que la definició pràctica d’una categoria alimentària depengui d’interpretacions privades o de la capacitat d’influència comercial dels qui competeixen dins d’ella”.
Sánchez Lambás va afegir que “Espanya ja disposa de models reguladors reeixits en productes fermentats com el iogurt”. “Ha arribat el moment d’obrir un debat tècnic i rigorós sobre el quefir que permeti oferir seguretat jurídica als fabricants, protegir el consumidor i acompanyar el creixement d’una categoria que continuarà guanyant rellevància en els pròxims anys”.
L’informe proposa l’obertura d’un procés d’anàlisi tècnica i reguladora que permeti definir qüestions com els fermentos i cultius admissibles per a utilitzar la denominació quefir, les diferències entre quefir tradicional i quefir suau, les condicions mínimes d’elaboració i fermentació, a més dels requisits d’etiquetatge i els criteris per a l’ús d’al·legacions com a “tradicional”, “original” o “autèntic”.
L’Institut Coordenades també va anunciar que treballa ja en una segona edició de l’informe, prevista per a setembre, que incorporarà una anàlisi comparada de productes comercialitzats a Espanya, els seus etiquetatges, al·legacions publicitàries i referències reguladores internacionals.
Per a l’Institut, la qüestió de fons transcendeix l’àmbit estrictament alimentari i afecta a la pròpia governança dels mercats. “Quan una categoria creix sense una definició pública prou clara, el risc no és únicament regulador. També és un risc per a la confiança del consumidor”, conclou l’informe.
