L’Institut Coordenades acaba d’elaborar un estudi en el qual considera que els impostos a la banca i les empreses energètiques són “nocius” en un moment de risc de recessió per a Espanya.
En l’actual escenari a curt i mitjà termini gens falaguer per a les economies internacionals, el vicepresident executiu de l’Institut Coordenades, Jesús Sánchez Lambás, considera que “l’anunci de tributs o gravàmens com a cops d’efectes suposa una pràctica arbitrària i nociva, i molt més en moments com els actuals, en els quals hi ha risc elevat de recessió”.
Aquest tipus de gravàmens sorprenents poden suposar, segons l’Institut Coordenades, una destrucció de riquesa superior a la presumible recaptació que generarà, fins i tot encara que s’aconseguissin els ambiciosos objectius de recaptació anunciats pel Govern. També l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE) els considera “exagerats”, com ja va ocórrer en el seu moment amb la denominada ‘taxa Tobin’ i els impostos sobre determinats serveis digitals.
Critica que no considerin el BCE
L’Institut Coordenades critica que en cap moment el Govern ha fet al·lusió a les polítiques monetàries expansives del Banc Central Europeu (BCE), amb injeccions de liquiditat i compres massives de deute públic al llarg de molts anys, que han portat la ràtio Deute/PIB a màxims inèdits del 120%.
Segons dades de l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE), aquestes mesures implicaran prop de 72.000 ocupacions destruïdes en banca i energia, dels quals prop de 35.000 procediran dels primers (un 48%) i la resta el sofriran les plantilles d’elèctriques, gasistes i petrolieres.
Mesura “ineficaç i ineficient”
Així mateix, el IEE considera que incrementar impostos a la banca és una mesura “ineficaç i ineficient” que no ajuda a controlar la inflació. A més, la irrupció d’impostos és una mostra de pressió reguladora que impacta de manera negativa en la ‘percepció país’ per a inversors estrangers. És un paràmetre que caracteritza la inseguretat jurídica, reflectit en l’increment de prima de risc de 20 punts bàsics res més conèixer-se la notícia. En el que va d’any, s’ha eixamplat gairebé 50 punts bàsics, fins a rondar els 120 punts de diferencial amb Alemanya.
Els experts consideren que la prima de risc no té per què augmentar si pugen els tipus d’interès, com va ocórrer el passat 21 de juliol, quan el BCE va incrementar per primera vegada en 11 anys el tipus oficial dels diners, des del 0,25% al 0,75%. Una pujada una mica superior a la prevista, precisament, per a contenir la inflació.
La prima de risc ha empitjorat
La prima de risc mesura la diferència de rendibilitat entre el bo de referència espanyol i l’alemany. És el principal indicador per a comprovar la percepció del mercat sobre la solvència d’Espanya. Ha empitjorat en 45 punts en 2022.
Mentre les xifres de PIB sobre Espanya es revisen a la baixa, la recaptació fiscal està en màxims històrics. La recaptació, en termes de PIB, s’ha incrementat des del 39,3% en 2019 fins al 41% a la fi de 2021, és a dir, un augment de la pressió fiscal de gairebé dos punts. I això, abans d’anunciar els citats nous gravàmens.
Hisenda va ingressar en els sis primers mesos de l’any un 18,2% més que en el mateix període de l’any anterior. Per part seva, l’Excedent Brut d’Explotació (EBE) de les empreses segueix en un 6,1% per sota de les xifres prepandèmia.
Retallades a les estimacions del PIB
Les estimacions de PIB d’Espanya han estat retallades en els últims temps per diferents institucions rellevants. A l’abril, el Ministeri d’Economia va rebaixar gairebé a la meitat l’expectativa d’un 7%, fins al 4,7%. El Fons Monetari Internacional (FMI) i l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF) també van rebaixar les seves previsions econòmiques sobre Espanya.
L’FMI ho va fer en 8 dècimes percentuals, fins al 4%, mentre que la Airef ho feia en tres dècimes, fins al 4,2%. Per a 2023, les seves previsions són més negatives, fins al punt que l’Executiu les ha retocat lleugerament a la baixa, en 8 dècimes, fins al 2,7%, culpant a les tensions internacionals.
La indústria financera ha viscut anys de tipus d’interès negatius, que han causat que el negoci ordinari fos sempre deficitari. Una vegada arriba una certa normalització, que en cap cas aflorarà abans d’un exercici als comptes de resultats, apareix aquest gravamen sobre la normalització.
Per tant, segons l’Institut Coordenades, serà inevitable que es produeixin recursos en els tribunals de justícia. L’anul·lació total o parcial dels impostos, ja sigui per motius de retroactivitat, de vulneració de la capacitat econòmica o, fins i tot, formals, tindrien un possible cost afegit per als contribuents espanyols en el mitjà termini, que se sumarien als efectes nocius per a la inversió.
