L’exporter Miguel Ángel Moyá visibilitza, en una campanya de la companyia BeOne Medicines, la feina que hi ha darrere de la «gran aturada» que evita que el càncer marqui un gol a la societat.
Sota els tres pals d’una de les porteries de l’Estadi Riyadh Air Metropolitano, l’exporter de l’Atlético de Madrid va escenificar aquesta setmana la campanya ‘One Save Changes Everything’, una iniciativa posada en marxa per la companyia global especialitzada en càncer BeOne Medicines, que busca reconèixer les persones i la feina que hi ha darrere de cada fita en la lluita contra el càncer, des de la recerca fins a l’atenció als pacients.
De la mateixa manera que una aturada pot canviar el rumb d’un partit de futbol, un avenç científic pot canviar la vida de moltes persones, van explicar els responsables de la companyia durant la presentació de la campanya.
«Quan algú té una malaltia, en aquest cas càncer, de seguida pensem que passarà el pitjor, que serà aquell gol que encaixarà un equip», va explicar l’exporter. El porter actua en el futbol traient la mà providencial per «salvar el gol», com el metge, que amb els seus coneixements, fruit d’anys de recerca i de la feina de moltes persones, aborda amb èxit un procés oncològic.
Per al director general de BeOne Medicines Iberia, Chema Pons, la iniciativa ‘One Save Changes Everything’ «connecta tres aspectes molt importants». «En primer lloc, l’aturada. Hi ha una gran feina, dedicació i entrenament per a aquest moment. I aquest és un dels objectius de BeOne en tot el desenvolupament clínic i la innovació; en segon lloc, allò que no es veu. De vegades, la feina del porter no es veu. Si fem referència a BeOne, a la recerca, seria tot el desenvolupament clínic que cal aconseguir perquè el tractament arribi al pacient. I, en tercer lloc, el treball en equip. El porter no està sol. Nosaltres tampoc no estem sols. Treballem amb diferents agents, societats científiques, professionals sanitaris i el sistema de salut».
En aquest sentit, la companyia ha subscrit un acord de col·laboració de 50.000 euros amb la Societat Espanyola d’Hematologia i Hemoteràpia (SEHH) per al desenvolupament d’accions conjuntes que fomentin el coneixement, la divulgació i la sensibilització sobre les malalties oncohematològiques.
El vicepresident de la SEHH, Valentín García, va destacar que aquesta col·laboració és important per assolir un dels objectius compartits: que «els fàrmacs siguin accessibles al més aviat possible» i que estiguin disponibles per a «qualsevol pacient en qualsevol regió».
En aquest mateix sentit, Pons va destacar que actualment «hi ha un gran repte, que és com accelerem l’accés, com fem arribar aquesta innovació al pacient, tant pel que fa al temps com a la manera».
Un altre gran desafiament, segons Valentín García, és avançar en la curació proporcionant «una millor qualitat de vida» als pacients. D’això en sap molt la presidenta de l’Associació Espanyola d’Afectats per Limfoma, Mieloma i Leucèmia (AEAL) i del Grup Espanyol de Pacients amb Càncer (GEPAC), Begoña Barragán, que, juntament amb García i el psicooncòleg d’ASPA-LLC i pacient de LLC, Jesús Pérez, va participar en el diàleg ‘Preparació, innovació i col·laboració: què hi ha darrere dels avenços que canvien vides’, celebrat durant la presentació de la campanya de BeOne.
Per a Barragán, «la gran aturada» és que la innovació «arribi com més aviat millor» als pacients de manera equitativa. Però darrere d’aquests ‘guants d’or’ capaços d’aturar el càncer hi ha «anys de recerca, professionals que es preparen cada dia i associacions que treballem perquè aquest avenç no es quedi en un laboratori i arribi a cada persona, visqui on visqui i en el moment en què ho necessita».
«Soc pacient des de fa 25 anys. Això té moltes coses bones. Una és que soc una supervivent de llarga durada i una altra que soc espectadora de tots els avenços que estan arribant al tractament de l’oncohematologia», va explicar a Servimedia la presidenta de l’AEAL i GEPAC. Però va afegir: «La societat ha de ser conscient que la recerca no creix com els bolets». «Això de la malaltia no és només cosa dels qui ja estem malalts, ens pot passar a qualsevol», va afirmar, i per això va convidar la societat a prendre consciència de la feina que hi ha darrere d’una «gran aturada».
