Dinamarca, França i Portugal són els països que compten amb les hipoteques més barates a Europa, amb uns tipus d’interès que de mitjana se situen a l’1,11%, 1,57% i 1,93%, respectivament. L’estat espanyol resisteix i, malgrat el fort augment dels tipus, ocupa la quarta posició, amb un 2,02%, segons les dades de la Federació Hipotecària Europea (EMF) corresponents al tercer trimestre del 2022. Per al conjunt del continent europeu, el tipus d’interès mitjà no ponderat va ser del 3,48% en el mateix període, fet que situa l’estat espanyol un 42% per sota de la mitjana europea amb els tipus mitjans més barats. Si es tracta d’hipoteques fixes, l’estat espanyol encara surt més ben parat.
Tenint en compte l’antiguitat, per a una hipoteca a tipus fix amb fins a cinc anys d’antiguitat, l’estat espanyol escala al segon lloc amb els tipus més barats del 2,29%, només superada per Finlàndia (1,52%). Si l’antiguitat és superior als deu anys, apareix com el país de tot Europa amb els tipus més competitius (1,79%), segons l’EMF.
El director general de l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE), Gregorio Izquierdo, en declaracions a Servimedia, considera que “el sector financer a l’estat espanyol és especialment eficient i competitiu en les condicions que ofereixen als seus prestataris en relació amb el nostre entorn”. , “va ser dels primers a anticipar-se al previsible canvi a l’escenari de tipus d’interès, oferint noves hipoteques en condicions molt atractives de tipus fixos”.
Precisament, aquesta política l’aplica CaixaBank des de fa sis anys amb la firma del 70% de la cartera hipotecària a tipus fix, molt abans de l’increment de tipus d’interès. Actualment, per al banc ja suposa el 90% de la nova contractació hipotecària amb l’objectiu de minimitzar l’impacte de l’escalada dels tipus d’interès als clients i en línia amb les recomanacions del Banc d’Espanya.
Altres bancs van mantenir xifres similars l’any passat en aquest sentit, com és el cas de Bankinter, que el primer trimestre del 2022 va signar el 80% de les noves contractacions hipotecàries a tipus fixos, una xifra que ha anat a la baixa a l’últim any fins a assolir el 42% en el mateix període del 2023.
Izquierdo ressalta que, “a diferència del passat, que les hipoteques es referenciaven amb tipus variables en relació amb l’Euribor, ara prop de dos terços de les hipoteques que es concedeixen es fan amb tipus fixos, que per definició es configuren sobre bases de mitjà i llarg, que no només són més estables, sinó que actualment també són referències més favorables, després de les pujades esdevingudes d’aquest últim any en els tipus de curt”.
Així, les darreres estadístiques de l’INE mostren que el 65,7% de les noves hipoteques constituïdes sobre habitatges al febrer van ser fixes i el 34,3% restant a tipus variable, quan fa tres anys era pràcticament al revés.
Exemples d’entitats que van apostar pel tipus variable el 2022 són bancs com Unicaja, que va mantenir un 60% de la cartera de particulars a tipus variable, i Ibercaja, amb un 85% de la nova producció hipotecària l’any passat.
SITUACIÓ A EUROPA
A Europa, la pujada de l’euríbor i l’encariment de les quotes de les hipoteques a tipus variable ja contractades ha provocat que també hi hagi un augment de la contractació de les hipoteques a tipus fix. D’aquesta manera, els països on més es va notar la signatura de noves hipoteques fixes el tercer trimestre del 2022 va ser a Bèlgica, amb un 84,9%, Espanya, amb un 61,1%, i Alemanya, amb un 41%.
El director general de l’IEE va aclarir que “el nostre mercat immobiliari és, dins d’Europa, un dels més sòlids i amb millors fonaments i, per tant, amb menys risc en ràtios com l’esforç financer, la creació de llars i d’ocupació, nivells de preus i deute… cosa que permet gaudir de diferencials de tipus menors que els d’altres països”.
Izquierdo va asseverar que “la tendència en les noves operacions de crèdit és clara, i previsiblement continuarà en els pròxims mesos”. “La major part de les hipoteques es concedeixen a tipus fixos, cosa que redueix tant l’esforç financer a curt termini alhora que mitiga els riscos de vulnerabilitat financera en escenaris de pujades de tipus com els que hem viscut els darrers anys”.
Finalment, va concloure que “no es poden fer recomanacions generals sobre la conveniència d’unes referències o altres, ja que les necessitats i circumstàncies canviants en el temps de cada llar són les que en última instància determinen i condicionen les necessitats financeres”.
