• Barcelona
  • Girona
  • Lleida
  • Tarragona
  • Tortosa
  • Mataró
  • Vic
  • Vilafranca del Penedès
  • Vilanova i la Geltrú
  • La Seu d'Urgell
  • Puigcerdà
  • Figueres
  • Gandesa
  • L'Hospitalet de Llobregat
  • Sant Carles de la Ràpita
  • Sant Cugat del Vallès
  • Terrassa
  • Sabadell
  • Granollers

Les empreses europees necessiten més infraestructura digital per a escalar l’ús de la intel·ligència artificial en els seus processos productius. La demanda d’IA en sectors com a indústria, energia, salut, transport, banca o administracions públiques està elevant la pressió sobre la capacitat europea en centres de dades, cloud, connectivitat avançada, edge computing, ciberseguretat i computació d’alt rendiment.

La Comissió Europea ha situat aquesta qüestió en el centre de l’AI Continent Action Pla i del futur Cloud and AI Development Act, que busquen reforçar l’ecosistema europeu de cloud i IA, ampliar inversió i infraestructura i respondre a les necessitats d’empreses i administracions públiques.

Brussel·les reconeix que, a mesura que augmenta la demanda d’intel·ligència artificial, Europa ha d’estar preparada per a cobrir necessitats creixents de centres de dades, cloud i capacitat de computació. El Cloud and AI Development Act planteja accelerar el desplegament de centres de dades sostenibles, millorar l’accés a recursos com a energia, sòl, aigua i finançament, i triplicar la capacitat europea de centres de dades en els pròxims cinc a set anys.

Telefónica també ha vinculat públicament la competitivitat europea en IA amb la necessitat de desenvolupar capacitats tecnològiques pròpies. El president de la companyia, Marc Murtra, va defensar el 3 de juny en el Cercle d’Economia que Europa ha d’accelerar el desenvolupament de capacitats pròpies per a reforçar la seva autonomia estratègica i competir en un entorn marcat per la intel·ligència artificial, la computació quàntica i els nous sistemes autònoms. En aquesta intervenció va afirmar que “construir tecnologia pròpia és la ruta per a defensar els valors europeus” i que Europa ha de desenvolupar i controlar capacitats crítiques en energia, infraestructures digitals, semiconductors i IA.

La companyia ha portat aquesta idea al terreny de la infraestructura. Al març, Telefónica va presentar al costat de la Comissió Europea i més de 70 entitats el projecte EURO-3C, definit com una infraestructura sobirana paneuropea que integra capacitats Telco, Edge, Cloud i IA sota un model federat, obert i segur. Segons la companyia, aquesta xarxa desplega més de 70 nodes Edge i Cloud en més de 13 països europeus per a oferir serveis digitals avançats en sectors com a automoció, transport, energia o seguretat pública.

El diagnòstic empresarial també apareix en estudis tecnològics. Nokia va publicar al gener de 2026 que el 84% de més de 1.000 empreses enquestades inclou la IA en la seva estratègia de creixement, però el 75% considera que la infraestructura actual limita la seva capacitat per a executar aquestes ambicions.

Per part seva, Connect Europe ha defensat recentment que la infraestructura de cloud i IA serà cada vegada més rellevant per a la competitivitat i la sobirania tecnològica d’Europa. També va subratllar que la connectivitat avançada és la “infraestructura invisible” darrere de l’ambició europea i que l’ecosistema europeu de cloud sobirà no podrà prosperar sense xarxes robustes, avançades i escalables.

En aquest context, les iniciatives europees en cloud, centres de dades o gigafactories busquen ampliar la capacitat disponible perquè empreses, startups, investigadors i administracions puguin desenvolupar i desplegar aplicacions d’intel·ligència artificial a Europa.

Comparteix

Icona de pantalla completa