La sanitat europea viu un moment de transformació estructural marcat per l’envelliment poblacional, l’augment de malalties cròniques i la pressió pressupostària i la creixent externalització de serveis sanitaris públics cap a entitats privades a Europa ha reavivat un intens debat sobre la sostenibilitat, qualitat assistencial i resultats en salut.
Mentre alguns estudis alerten de possibles efectes negatius sobre la mortalitat o l’accessibilitat, noves evidències apunten al fet que el model sanitari basat en el valor —o value-based healthcare (VBHC)— podria ser la clau per a superar aquesta dicotomia entre gestió pública i privada i garantir millors resultats per als pacients.
Aquestes conclusions es recullen en una recerca publicada en la revista científica ‘Frontiers in Public Health’ que analitza dades recents sobre els efectes de l’externalització sanitària i els compara amb resultats obtinguts per centres que apliquen estratègies VBHC, tant públics com privats. L’article proposa desplaçar aquesta dicotomia entre gestió pública i privada cap a una altra més rellevant: la diferència no està en qui gestiona, sinó en com es gestiona, subratllant que la clau no està en la titularitat de l’hospital (pública o privada), sinó en el disseny i execució del model assistencial. L’externalització ben regulada i centrada en valor no compromet la qualitat ni la universalitat, sinó que millora l’acompliment clínic, l’eficiència i la satisfacció del pacient.
Segons l’estudi, la clau del rendiment sanitari està en els models que apliquen l’enfocament Value-Based Healthcare (VBHC). Un model que proposa reorganitzar l’assistència sanitària entorn del que realment importa al pacient: millores en la seva salut, qualitat de vida, experiència i eficiència en l’ús de recursos. Aquest enfocament inclou el mesurament de resultats clínics, així com de resultats reportats pels propis pacients (PROMs i PREMs), la integració d’unitats assistencials per patologies, i la utilització de sistemes de pagament per acompliment en lloc de pagament per activitat.
La recerca assenyala que els governs tenen un paper clau en dissenyar polítiques i contractes que incentivin la qualitat, i no sols l’estalvi. Proposen incorporar indicadors de resultats clínics i d’experiència del pacient per a avaluar els contractes amb operadors privats, així com sistemes de pagament per acompliment i col·laboració públic-privada en el mesurament de resultats.
Això suposa un canvi profund: l’eficiència no es presumeix per la titularitat, sinó que ha de demostrar-se amb resultats verificables, comparables i auditables. Segons s’argumenta en la recerca, l’objectiu de l’atenció sanitària basada en valor és crear més salut per als pacients al menor cost possible, la qual cosa transcendeix la propietat de l’hospital. La implementació de models basats en valor pot millorar els resultats clínics, l’experiència del pacient i la sostenibilitat del sistema, amb independència del tipus de gestió.
El document analitza casos reals d’hospitals a Europa que han implantat el model VBHC —com Diabeter en Països Baixos, Martini Klinik a Alemanya o Fundació Jiménez Díaz a Espanya— i han aconseguit millores sostingudes en seguretat del pacient, reducció de complicacions, eficiència operativa i satisfacció.
L’anàlisi també recull que alguns estudis previs contra l’externalització sanitària no van tenir en compte els models de gestió aplicats, especialment el VBHC, la qual cosa va portar a interpretacions incompletes o esbiaixades. En canvi, les experiències europees on s’ha implantat el model basat en valor reflecteixen que pot aplicar-se reeixidament tant en centres públics com privats, sempre que es vinculin els incentius a resultats reals i no sols a volums d’activitat.
Amb aquesta perspectiva, la davantera públic-privat queda superada per un principi més rellevant per a la ciutadania: quins hospitals demostren, amb dades, que aporten més salut, més seguretat i una millor experiència al pacient.
